El passat dissabte ens deixà l'Àngel Casas, un dels referents televisius dels anys 80 i 90 a TV3. Tenia pendent parlar d'ell i de la nostra televisió catalana amb més detall. Àngel Casas sempre serà un dels noms més destacats del panorama musical televisat. Ell sempre serà un referent de la gran TV3, la millor televisió europea des del primer moment de la seva aparició. Una eina cultural que ens omple d'orgull nacional. Noms il·lustres com Miquel Calzada ‘Mikimoto', Antoni Soler, Andreu Buenafuente, Mònica Terribes, Albert Om, Helena García Melero, Quim Masferrer, Ramon Gener i molts d'altres. TV3 ens ha ofert les millors hores d'informació i d'entreteniment que un mitjà de comunicació en imatges pugui oferir, des dels Telenotícies, documentals variats com Sense ficció, 30 minuts, el mateix Àngel Casas Show, Persones Humanes, Polònia, El foraster, Òpera en texans, etcètera, etcètera, etcètera. Escric de memòria i em deixo molts noms i molts programes que engrandiran i engrandeixen la història d'aquesta cadena creada per la Generalitat de Catalunya el 1982.
El 83 vaig viatjar a Barcelona i em vaig estar dos dies a l'hotel per veure la seva programació d'inici, ja que encara no ens arribava a les Illes. No m'ho podia creure. TV3 sí que va ser i ha estat una enorme alegria cultural per el meu esperit. Ha fet més TV3 per la nostra cultura i per la nostra llengua que tots els polítics autonòmics junts en 40 anys i escaig. I tot això malgrat la repressió política permanent de l'enemic i hostil Estat espanyol. Recordem l'atemptat terrorista contra el repetidor d'Alfàbia.
Mai no oblidarem els partits dels Barça, les multitudinàries manifestacions del Procés d'independència, els Jocs Olímpics de Barcelona, els concerts d'Ovidi Montllor, de Lluís Llach, de Raimon, de Maria del Mar Bonet, d'Antònia Font, de Jaume Sisa i d'un altre llarguíssim etcètera, etcètera, etcètera.
Com no he de presumir de ser català?