G abriel Escarrer Jaume sol posar cara d'haver berenat de pastes agres. Gairebé segur que és vehement, de caràcter fort. En qualsevol cas, és d'aquests empresaris als quals els mitjans de comunicació han d'estar agraïts perquè acostuma a donar primeres planes, d'aquelles que fan pensar. Encara que la temporada turística actual s'allargui i s'allargui més que una Quaresma, el setembre és el moment idoni per a fer-ne, de balanç. Ell n'ha fet. I ens ha deixat bocabadats. Al seu parer, i hem de recordar que és una de les veus més autoritzades del món turístic, la temporada, arreu de l'Estat, ha estat el súmmum. No puc estar-me de citar els seus qualificatius. Apuntin: «memorable, molt positiva, per recordar». Us ho he dit: com per fer mamballetes fins que les mans treguin fum.
Sobretot, insisteixo, venint d'un home amb fama d'adust. De manera que, tocant a Mallorca, la reacció de la ciutadania ha d'ésser de satisfacció extrema. Una temporada com aquesta és mèrit empresarial, però també cal considerar-la un premi al sacrifici solidari de tots, a la infinita paciència col·lectiva. Platges saturades, paratges de silenci i solitud que evocaven els pancaritats més renouers, petites tavernes amb taules al carrer que a les cinc de la tarda sols volien servir trossos de carn torrada o pizzes. En fi...! La massificació turística d'aquest estiu ha obligat alguns municipis a reduir la pressió de l'aigua potable, a prohibir regar jardins o omplir piscines i safareigs, tot i saber que aquestes mesures preventives afecten les classes mitges i populars, perquè les grans fortunes o les cadenes hoteleres compren els camions cisterna que necessiten i tan contents. Ras i curt, ha patit la tomaquera, no el camp de golf. Naturalment, l'excés de visitants ha fet Palma inhabitable, hem tingut la sensació que a l'illa no hi cabíem tots. Tanmateix, en conèixer les paraules del senyor Escarrer Jaume, admetem que totes les molèsties han estat ben rebudes si serveixen per a aixecar el nivell de vida de la comunitat. Això no obstant, la decepció i la incredulitat ens dominen quan les entitats socials ens alerten d'un hivern d'allò més fosc per a moltes famílies. La crisi energètica, el preu inassolible de l'habitatge, la inflació desbocada... Aquests són alguns dels motius que els estadistes addueixen per espolsar-se les responsabilitats i, en conclusió, no dir res de res. I, naturalment, la finalització de la temporada turística que envia milers de treballadors a l'atur també suma pessimisme. Aleshores, els comptes no ens surten. Vejam: els diners fan caramull i a l'hora de repartir-los n'hi ha d'haver per a tothom. Malauradament no és així. Ens amenaça el negre hivern, el de l'escassesa. Això ens obliga a reconsiderar la nostra actitud de pacient civisme davant l'allau humana que ens ha disputat la terra i ens ha pres l'assossec. L'empresariat s'enriqueix, però alhora escampa riquesa. Aquest, si més no, és el credo de l'economia liberal. Doncs bé, si una temporada que ha estat memorable (és a dir, única, insuperable) no serveix per a reduir les bosses de misèria que ens empetiteixen, o bé som víctimes d'un capitalisme deshumanitzat i voraç o bé el model econòmic basat en el monocultiu turístic és obsolet. Penseu-ho. Indirectament, potser sense proposar-s'ho, el senyor Escarrer Jaume ens ha encès totes les alarmes.