Esperam que ningú no negui el premi de l'any al millor nom d'una assignatura en qualsevol sistema educatiu, i a l'intervencionisme i adoctrinament més refulgents, i d'altres guardons possibles, al subordinat de Putin que s'ha tret de la màniga aquesta matèria per al curs escolar que començà dijous passat a Rússia: la nova assignatura que hi trobaran els alumnes russos anomenada ‘Conversacions sobre coses importants'. Si parlàssim seriosament d'educació el comentari inclouria profundes afirmacions sobre si no és justament l'objectiu global de l'educació esbrinar quines són les coses importants, i si l'epígraf ha de ser punt de partida o d'arribada del viatge formatiu, però ja fa temps que l'educació no interessa a ningú i ara seria absurd mirar d'aprofundir-hi. D'altra banda, el que Putin i els seus sicaris entenen com a coses importants pot ser difícil de desplegar a les escoles, i si no que li demanin a Ravil Maganov, excap de la petroliera Lukoil mort fa pocs dies en estranyes circumstàncies, com alguns dels més poderosos magnats russos crítics amb Putin en temps recents...
Ben segur que la nova assignatura versarà sobre el patrioterisme més ranci i l'adoctrinament més salvatge en la teoria que Rússia salvarà el món de totes les iniquitats, amb esments a la història segons papa-estat, l'ús d'armes i l'obligació que la desviada Ucraïna torni a la pleta postcomunista, i ben segur que els continguts s'hi explicaran amb tots els ets i uts legals, entre altres motius perquè serà impartida per «assessors patriòtics del Kremlin». El sistema educatiu rus és relativament exigent tant per als alumnes com per als docents i està força controlat políticament, molt més en la línia xinesa que en la del cigronisme pedagògic franquista, per evocar un model conegut. Ara, si amb aquesta matèria els joves russos aprenguessin que el comunisme de Putin és perfectament compatible amb l'ultradretanisme més ferotge, i que ambdues ideologies comparteixen l'intervencionisme més extrem, en les llibertats bàsiques i en l'economia (aquest intervencionisme que molts governs occidentals somnien eròticament...), la seva utilitat seria indiscutible i profitosa i hauria de ser aplaudida per tot el món.