Des què Josep Maria Terricabras va dir que molts de catalans ja havien desconnectat d'Espanya, han passat tantes coses que aquella afirmació ha quedat pendent de molts d'interrogants, ha estat sotmesa a les proves més dures, ha hagut de travessar –pot-ser és això el pitjor- amples zones d'arenes bellugadisses. Terricabras va ensenyar els catalans a sobreviure amb un somni d'èxtasi (inflamable), però la classe política no ha estat a l'alçada dels fets, del guió, i ara Catalunya té una gran obra d'enginyeria política abandonada i no sap ningú on són els enginyers que l'havien començada i la tenien al cap. Mal assumpte, que cada dia deixa a la cuneta cadàvers polítics i altra classe de deixalles.
Una vegada més em ve al cap la faula del plat de porcellana romput, de Scott Fitzgerald, el plat que, un cop trencat, es pot adobar però ja no lluïrà a les grans celebracions. Adobar les coses que s'espenyen ha arribat a ser signe de pobresa, quan altre temps simplement demostrava la predisposició familiar o individual de no tudar res.
Al que anàvem era a l'afirmació de Terricabras sobre la desconnexió d'Espanya per part de molts de catalans. Ara fa de mal dir com se'ns presenta el panorama, però allò que continua inamovible és l'actitud d'Espanya respecte de Catalunya, que es manifesta de manera impertorbable. En són demostració la lentitud, la peresa, la garreperia amb què l'Espanya de sempre reconeix –no reconeix- els mèrits o les virtuts del Principat. Per assaciar la curiositat d'un gat vell, servidor vaig repassar dijous passat la premsa madrilenya, un poc de l'andalussa i de la del Nord peninsular, en cerca de reflexos de la nit anterior al Nou Camp, on Barça i Manchester City (Xavi, Guardiola...) oferiren un alegre espectacle futbolístic en benefici de la investigació sobre l'ELA, tot plegat promogut per l'exporter del Barça Unzué.
Amb comptagotes se'n parlava, però encara és més significatiu allò que la majoria de mitjans ocultaven: que 91.000 persones havien acudit a l'estadi per solidaritat amb la gent que pateix la malaltia. Ara, no passeu pena, que qualsevol incident que embruti la imatge dels catalans mereixerà titulars i campanades. No hi ha manera que els espanyols desconnectin de Catalunya.