El passat dia 9 d’agost de 2022, un dimarts xafogós, posàrem rumb a Son Llàtzer. Allà, la meva germana i jo ens dirigírem a Ginecologia. Com a defensora, usuària i activista de la sanitat pública, cada vegada que vaig a Son Llàtzer, public un tuit a la xarxa social. Explic a quin servei hospitalari vaig i altres aspectes. El dia 9, el meu modus operandi no varià. El tuit fou, si fa no fa: la ginecòloga Míriam González me comunicà que tenc càncer de mama. Vaig agrair que fos agradosa, directa i que me miràs als ulls. Al final, me tornà a clavar la mirada i me digué, rotunda, que el càncer se cura!
Pocs minuts després, vaig començar a rebre un allau de missatges. Mai podré agrair les notes de suport, ànim, afecte, alè, esperança... rebudes. M’han encoratjat, m’han impel·lit a lluitar... La medicina ocupa un lloc rellevant en els tuits. I les dones insisteixen en una idea poderosíssima: el càncer se cura.
Encara estic atabalada, atordida. He contestat, personalment, a unes 700 persones. He fet una pausa per escriure aquest article. Després, contestaré a tohom! Segons Twitter, unes 30.000 persones han vist o llegit el meu missatge inicial i devers 4.000 han interactuat amb aquest missatge.
Mai no oblidaré el dia 9 d’agost de 2022. Ha significat un daltabaix per a la meva vida, la de la meva família i la de dels que m’estimen. No vull fer sentir pena ni fer llàstima, no és el meu tarannà. Mai no ho he fet en els 33 anys que fa que patesc esclerosi múltiple. He tengut una vida plena, sempre he fet el que he volgut. Som una dona lliure.
Ara venen temps complicats. Tenc un caràcter de ferro però som amorosa i disciplinada. Promet que me deixaré cuidar, però m’heu de deixar espai, val? L’equip mèdic de Son Llàtzer marcarà les pautes que haurem de seguir. I jo posaré la vida en les seves mans, en mans de la ciència. En aquests 33 anys d’esclerosi múltiple he bastit una cuirassa tan gruixada que, ben segur, m’ajudarà en aquest tràngol. Lluitaré com una lleona mamà!