Estimar Amèrica i no suportar-la

I love the country but I can't stand the scene», diu un vers de la cançó Democracy, que Leonard Cohen va escriure a principis dels 90 i que és una declaració d'amor crítica als Estats Units d'Amèrica. Una possible traducció millorable del vers seria «Estim el país però no puc suportar el que hi passa» i, tornant a l'article de divendres passat, la veritat és que jo duc tant de temps sense poder suportar el que passa als EUA que crec que ja no els estim. Més enllà de detalls concrets i de circumstàncies històriques i presents, als EUA fa dècades –tres, com a mínim– que s'hi està reproduint una versió actualitzada de la terrible guerra civil que a mitjans del segle XIX va enfrontar els moderns del Nord contra els reaccionaris del Sud. I, a diferència de fa quasi dos segles, ara són els sudistes els que van guanyant. Viatjant pels EUA, una imatge recurrent que impacta molt són els enormes campaments de sensellars que hi ha al centre mateix de totes les ciutats. El de Los Angeles era particularment esgarrifós: veies aquells centenars de persones desfetes i amuntegades sobrevivint al carrer i senties que les havien desarrelat del planeta Amèrica i les havien tirat dins un forat negre econòmic, moral i social. De pobres n'hi ha arreu d'Occident, sí, però la pobresa americana, la indefensió dels americans pobres, és d'una altra dimensió. És el problema de no haver compensat el neoliberalisme amb socialisme, és a dir, de no haver tengut una socialdemocràcia majoritària i forta, que hagués creat i consolidat una sanitat i una educació públiques, que hagués impedit el desmantellament dels sindicats i etc. I alerta: l'antiamericanisme neix d'una mescla grotesca d'enveja i d'immerescuda superioritat moral. I més alerta: un estat massa feble és el caos però un estat massa fort és la mort, massa individualisme disgrega però massa uniformitat esclafa... La impressió, vist el país des de la distància geogràfica però des de la més apassionada proximitat emotiva i intel·lectual, és que els EUA estan al caire de l'abisme i que en qualsevol moment la guerra civil sorda –per ara estrictament econòmica, social, política i mediàtica– que viuen pot desembocar en una violència brutalment concreta. Sona histriònic i apocalíptic, però seria coherent amb la història d'Occident que el final oficial de l'hegemonia occidental al món el marcàs una segona guerra civil americana.