Tothom recorda la crisi del deute sobirà grec del 2009 (tot i que ningú sap què tenia de sobirà...), i els tres successius rescats de la Unió Europea, l'FMI i el BCE, amb corralito (exactament: bloqueig de comptes) inclòs el 2015 i mesures com el 40 % de reducció de les pensions i el 15 % dels sous dels funcionaris. La crisi es tancà oficialment el 2018, amb una Grècia molt diferent de l'anterior a un desastre del qual ningú no ha investigat, més enllà de l'economia teòrica, qui o què va ser-ne responsable. Sí se sabia des del minut u que el Govern grec mentí durant anys a Brussel·les sobre el dèficit públic i les dades fiscals, que el cadastre grec era catastròfic, la despesa pública més que incontrolada i exagerada i la irresponsabilitat dels bancs desorbitada. Al final, la crisi la pagaren els ciutadans, sobretot les classes mitjanes i els pensionistes, que encara arrosseguen uns serveis públics depauperats, no pas, naturalment, els responsables dels comptes públics ni els amics dels paradisos fiscals.
Anys després s'ha fet famosa una novel·la de l'escriptora nascuda a Creta Rea Galanaki, L'última humiliació, que relata les protestes socials contra els governs grecs d'aquells anys, tot centrant la narració en dues professores que acaben pidolant pels carrers d'Atenes, les dues juntes, cosa que crida l'atenció de la gent acostumada als captaires solitaris. La seva ficció és del tot realista i explica la situació social en els anys de fallida implícita de l'Estat grec amb la precisió d'un reportatge i uns detalls molt més esclaridors que totes les xifres dels llibres d'economia, i sorprèn perquè conté molts esments a la Grècia clàssica i a les victòries dels grecs sobre els nazis, primer, i sobre la dictadura instaurada el 1967, després.
En tot cas, ensenya més sobre els culpables d'aquella crisi (i de moltes altres) que totes les anàlisis del Fons Monetari Internacional i de les grans institucions econòmiques: «Evidentment, el dimoni viu en una mansió amb gespa i piscina, amb criades i models, amb evasió d'impostos i Suïsses, o bé robant diner públic o bé fent els seus tripijocs...». A part del comodí d'Ucraïna, a veure si ho aprofiten els economistes (és de franc).