A Mallorca, els mallorquins comencem a fer nosa. No només destorbem a la gent de fora que ve a visitar-nos o a viure entre nosaltres: els fem nosa. Voldrien que nosaltres no hi fóssim, que desapareguéssim, sobretot uns quants de nosaltres, els que més compromesos estem en la sostenibilitat de l'illa, del seu territori i de la seva cultura. Sembla que el territori desapareixerà de los nostres mans aviat i anirà a parar a les seves. I la cultura està en perill greu d'esvair-se. De manera molt destacada, la llengua. I amb la llengua la creativitat artística en el terreny de les lletres i de la literatura en qualsevol gènere, sobretot el teatre i la poesia. Qui voldrà recitar en català d'aquí a pocs anys? Per a qui l'ha de recitar si nosaltres ja no hi serem? Qui ha de representar n'Alexandre Ballester o en Xesc Forteza si ningú, i no només per raons de llengua, els entendrà?
De tanta indigència material i espiritual hi ha un culpable remarcat que no se n'amaga de ser-ho: l'Estat espanyol. L'Estat espanyol, des del Juràssic, mai s'ha interessat per la nostra cultura, més que res a causa de l'idioma català. Ignora la nostra llengua i no la vol estimar. Fins i tot l'odia. Això ho comprovem cada dia i ho hem comprovat sempre. L'Estat espanyol ens margina no per qüestions d'insularitat i allunyament, sinó per motius lingüístics. Aleshores, què cal fer? Què hem de fer per superar aquest entrebanc de moment insuperable? Hem de fer el que no fem: declarar-nos independents del castellà a nivell creatiu i polític. Això implica un Estat propi. Però som massa petits, som massa pocs. Tenim la necessitat urgent d'unir-nos al Principat i al País Valencià. I no tothom està per aquesta labor, ni aquí ni allà. Què significa tot plegat? Significa que no estimem prou la nostra identitat amb totes les seves enormes riqueses: la mar i la terra, la llengua, la cultura, el talent individual i col·lectiu, la ciència, la investigació i la creativitat en tots els camps científics i humanístics. És una manca d'amor generalitzada. Som un país envoltat d'aigua i tenim por de mullar-nos. Fem nosa i ens fem nosa a nosaltres mateixos.