La guerra ens fa veure coses que mai hauríem cregut que veuríem. La criminal i inhumana invasió bèl·lica per part de Rússia ens ha deixat al descobert la part més perversa de la nostra menyspreable civilització occidental. Empegueït estic de pertànyer a una societat tan execrable. Ningú es podia imaginar que una monstruositat com aquesta pogués tenir lloc en ple segle XXI. Els homes, les dones, els ancians i les criatures torturades fins a la mort més ferotge i sanguinària. Ciutats senceres destruïdes. Carreteres, autopistes, línies de ferrocarril, vaixells, estadis esportius, teatres, esglésies i tota mena d'edificis socials i culturals enfonsats sota les bombes de Putin. Ucraïna s'ha convertit en un escorxador, en un abocador d'escombraries humanes. I ens seguim dient humans! I ens seguim dient cristians! És possible que això passi ara mateix? Ara mateix! I no fem res per aturar-ho. Potser pensem que ho estem somiant? D'un somni es desperta, encara que sigui a la força. De la realitat més espantosa, no en som capaços. Trista, malentranyada, maligne i sàdica és la nostra condició humana!
No es pot explicar com una raça d'escurçons com la nostra no s'ha esvaïda fa segles. L'home és més perillós i malvat que qualsevol bèstia, més que qualsevol animal carronyaire. I Putin, ara mateix, és el pitjor de tots nosaltres. Com és que no se l'agafa pel ganyot i se'l llança a les flames de l'Infern més bullent? Qui hi ha a l'altra banda de Putin que no s'atreveix a fer el que li exigeix el seu càrrec i la pròpia naturalesa? On és l'OTAN, on és Biden, on és el papa de Roma, on és qui sigui? Com permeten que passi el que està passant? Tots som escombraries humanes.
Algú m'observa que això no és la primera vegada que passa, i jo dic, que al pas que va la humanitat, tampoc serà l'última. ¿Seguirem fabricant armes, carros i avions de combat, bombes de destrucció global, seguirem fabricant homes sense cervell ni ànima? Jo, no.