Fa poc va morir amb 103 anys Gabriel Riera, supervivent de diversos dels 300 camps de concentració que va crear Franco a tot l'Estat. A Mallorca, el camp de concentració amb més represaliats va ser el de Son Morey d'Artà. Al seu llibre Esclaus per fortificar Mallorca. Els presos de Franco a Artà, l'investigador de la Guerra Civil, Jaume Morey, reprodueix testimonis esfereïdors de presoners que pogueren sobreviure a malnutrició, càstigs corporals, treballs forçats... L'any 1943, Hitler li va oferir a Franco enviar-li els jueus d'origen espanyol, però aquest es negà a rebre'ls i molts acabaren morts als camps de concentració alemanys. «Si són enemics d'Alemanya, són enemics d'Espanya», contestà el ‘caudillo' (tot i que en reclamà bens i doblers). Les relacions i semblances entre franquisme i nazisme no acaben aquí.
El franquisme, com el nazisme, va eliminar els partits polítics i creà un partit únic amb un líder suprem. Franco també tancà totes les institucions representatives, aplicà la censura i engendrà una policia política. Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis enviaren 150 especialistes a Espanya per ensenyar-los a manipular la premsa. Una època en què la Gestapo tenia despatxos propis a les comissaries de policia espanyoles. El franquisme, com el nazisme, va practicar el racisme d'estat: homosexuals, anarquistes, jueus i ‘rojos' (partidaris de la II República Espanyola) eren un perill per al porvenir de la ‘raça hispànica'. L'abanderat d'aquesta causa va ser el psiquiatra Vallejo Nájera, un degenerat que volia tancar aquestes persones a penals, asils i «colònies de tarats».
El franquisme, com el nazisme va executar a milers de persones. És evident que el nombre de morts a l'Holocaust és molt més gran. Aquí, el catolicisme que anà de la mà del règim, va posar una mica de límit. A Mallorca, per exemple, la intervenció del bisbe va fer ampliar la llista de xuetes que havien de ser deportats a camps nazis fins a incloure el 35 % de la població illenca. L'objectiu era fer la deportació inviable, però el que realment ho aturà van ser les derrotes de l'exèrcit nazi.
El feixisme és l'arma que posa en marxa el poder econòmic quan no li basta amb la dreta més ‘civilitzada' com explicà de manera magistral Bertolucci a Novecento. Joan March i la resta del poder econòmic de l'època van posar en marxa el cop d'Estat franquista i una guerra sense importar-los el número de cadàvers amb la complicitat i ajut dels nazis. Aquest virus franquista continua present a l'Estat profund i a les files de Vox. A l'altre bàndol, de manera voluntària o obligats pel govern legítim, hi va haver els que defensaren la democràcia i van ser cruelment represaliats durant dècades amb assassinats, tortures, expropiacions, marginació, exili… Qualsevol persona que equipari els dos bàndols més enllà dels desastres que es cometen durant una guerra, ja no pot al·legar ignorància. És com la periodista que va posar al mateix nivell els nazis que bombardejaren Guernica amb els bombardejats. Tal afirmació només pot obeir al fet que la persona que ho diu é franquista o nazi, paraules que, com hem vist, són pràcticament sinònims. És una lliçó que, després de 40 anys de ‘democràcia', tots hauríem d'haver après: a l'extrema dreta no se li pot donar ni aigua. A França han estat a punt de guanyar. Vius, Europa!