La divisió provincial ha complit 200 anys. La Constitució de Cadis s'esmerçà en l'uniformisme a partir de precedents castellans, però no havia gosat esquarterar Catalunya, Aragó o València. El 1822 s'esvaïren els escrúpols i el mapa es féu a partir de ciutats-capital, amb seguidisme desacomplexat de les prefectures napoleòniques, les de l'invasor. Durà poc, però fou la base de la perdurable divisió de 1833, establerta renegant de valors identitaris, nacionals/regionals, vocacionalment artificiosa. Comenta Roman Piña que Javier de Burgos qualificava les diputacions provincials, tot cofoi, de «cuerpos exóticos». A les Illes Balears, on la Diputació se constituí l'any 12, no s'admeté cap reconeixement polític a un espai identitari clau, per elemental sentit comú: la illa.
Aquest renegar de les legitimitats precedents i associar la modernitat al centralisme i la castellanització ha tengut efectes profunds, persistents. Nefastos per forjar compromisos col·lectius, de país, per a l'autoestima; per créixer en cultura democràtica i de responsabilitat cívica, adulta, delmada pels menyspreus a la democràcia local, al principi de subsidiarietat i la participació política, sempre precaris front a l'engolidor hipervitaminat de Madrid. Se'ns fa, se'ns vol, provincians.
Certament, l'Estat liberal féu net de molta ronya senyorial, sobretot els progressistes, clar; però dejectant, assetjant, sacrificant, en una mateixa purga ideològica, elements molt valuosos. Els alemanys tenen una dita molt escaient sobre no buidar al carrer el ribell de l'aigua de bany... amb el nin dedins.
Avui, en un Estat soi-disant autonòmic, la Constitució blinda la província. Seria ingenu interpretar-ho com un error del moment, un anacronisme, és una decisió ben conscient, de continuïtat: se'n fa la circumscripció electoral a les Corts. Fins i tot la suposada Cambra territorial, el Senat, representa... les províncies! No és innocent, serveix a una arquitectura ideològica, i provoca un efecte pervers (cercat): la proporció entre els resultats electorals i els representants electes és la pitjor dels parlaments del nostre entorn, en greu perjudici, per exemple (preparats per a la sorpresa?), de les Illes Balears.