A principis dels anys seixanta del segle passat, vaig publicar un article d'opinió, en un diari de Mallorca, sobre sostenibilitat, que es titulava ‘Hoteles y saturación'. Aleshores, jo ja qüestionava que es construïssin tants establiments turístics a la nostra illa. Alertava ingènuament del perill de saturació hotelera. Va ser quan em nomenaren, a causa de l'augment turístic, cap de l'Estafeta Mòbil de Camp de Mar. Era un privilegi fer aquella feina. Ara ho veig. Paràvem a Portals, a Bendinat, a Palma Nova (Magaluf encara no existia turísticament), Santa Ponça, Peguera i Camp de Mar. Dues dotzenes d'hotels en tota la ruta. Si la cosa s'hagués quedat així, aquella part de Mallorca seguiria sent un paradís.
A l'Estafeta només despatxàvem segells ‘air mail', i enviàvem algun gir postal a les famílies dels paletes manxecs, murcians i andalusos que treballaven a la construcció fent hotels nous. Va ser una època prodigiosa de la meva vida. Però hi veia venir el perill.
M'ha fet pensar en aquell article d'opinió el que ha publicat a Ultima Hora aquest passat dimecres Jaume Garau Salas sobre la limitació de turistes. Comparteixo amb ell la situació que dibuixa. La saturació que jo veia a venir fa anys, fa estona que ja ha arribat. Però sembla que no en tenim prou. En volem més. Quan començaren, un any o dos més tard, a urbanitzar Magaluf, sa Porrassa i El Toro, m'oferiren, per una quantitat irrisòria de pessetes, centenars de petits solars destinats a bars, restaurants i altres centres comercials. Vaig desistir. Si m'hagués decidit, ara seria propietari de mig Magaluf. No me'n penedeixo. Ben aviat, aquella zona es va omplir de gent jove amb calçotets i mariol·los, i bassiots pudents de fang i de merda. La construcció de vials era molt precària i el clavegueram brollava a cada carrer per tot arreu. Amb els anys, la cosa ha anat a pitjor en altres aspectes. Molt pitjors.
I així m'he quedat: mans plegades i escrivint aquest altre article. D'opinió i actual.