Massa decepcions. En primer lloc, un independentista ha de saber què és la independència, i la majoria ho ignora. Per ser un bon independentista, com per ser un bon tennista, primer s'ha de saber què és un independentista i què és un tennista. Ni Pere Aragonès ni Rafa Nadal ho saben. És una veritable llàstima. Per això van tots dos pel món fent el ridícul. Cal tenir intel·ligència, seny i sentit comú. Fa pocs dies, Pere Aragonès va fer una conferència al castell de Montjuic sobre tennis i sobre independència i va fer el ridícul. A qui vol enganyar? Només s'enganya a ell mateix. Un avorriment que fa molts anys que dura. Pot guanyar eleccions, diplomes, trofeus i reconeixements estadístics, però no serveix de res tot plegat. A una persona independent no li calen medalles per demostrar la seva vàlua. Un home independent ho és a cada passa que fa. Ni Rafa Nadal ni Pere Aragonès ho són. No fan el que ells volen fer, sinó el que els altres volen que facin. Aquest és el sentit de les seves vides?
Vaig escoltar Pere Aragonès i vaig sentir el mateix discurs de tota la vida. Quin fàstic, quin ensopiment! Així no anem enlloc. Un independentista fa la independència, la practica i l'exerceix. Així que Pere Aragonès és un independentista no independentista. Qui ho és, vagi equivocat o no, és Novak Djokovic, que es manté ferm en la seva absurda decisió. Són els fets i no les paraules els que valen. Això de que ha de ser el Govern d'Espanya el que declari la independència de Catalunya resulta més absurd que La cantant calba d'Eugène Ionesco. Només fa unes hores que Pedro Sánchez, al Senat, s'ha burlat de Pere Aragonès, de Catalunya i de tots els catalans que tenim consciència de país i esperit de llibertat. Ha dit que l'independentisme està caducat i que és una teoria política del segle XIX. Pobre i miserable Estat espanyol, que estàs en mans de gent tan analfabeta i anacrònica. Desitjo que despertis prest a la realitat. L'independentisme és un sentiment universal.