Josep Miquel Arenas Beltran, ‘Valtònyc', és un jove que no només té les idees clares, sinó també hi té les accions. L'altre dia, en Pere Antoni Pons, en aquest mateix diari, en parlava d'ell de manera elogiosa amb tota justícia. El que fa i ha fet Valtònyc en favor de la nostra llibertat civil i humana no ho ha fet cap polític mallorquí aquests últims anys. Gràcies a Valtònyc, han augmentat els casos de cagarrines dels governants espanyols, dels jutges espanyols i de la monarquia corrupte espanyola. Es veu que les lliçons apreses a l'Escola Graduada de sa Pobla i les classes a l'institut de Sineu –tots aquests centres docents d'arrel mallorquina i catalana lliberal autèntica– han donat els seus fruits, almenys en un dels seus alumnes i en molts d'altres amb els quals manté l'amistat i l'activisme humanitari. Si al món hi hagués més Valtònycs, els Països Catalans fa estona que serien independents i lliures de Borbons, de governants hostils i d'exèrcits afrancesats i castellanistes.
Josep Miquel Arenas Beltran no milita a cap partit polític més que al de la llibertat i la pau de tots els homes i dones. Més concretament, al partit de la llibertat d'expressió, el mateix al que jo he militat sempre, com Thomas More i Voltaire. El de la vida amb sentit comú eminent. No és fàcil fer el que fa i ha fet Valtònyc, ja que l'enrevolten molts perills forassenyats i quadrúpedes, però ell insisteix i persisteix en la seva creuada particular contra tot tipus d'intolerància i d'injustícia a l'individu i al col·lectiu cívic i democràtic que encara es manté ferm i de peus. Jo afegiria que és un humanista d'aquesta època confusa i desgavellada. Diu el que sent i actua en consonància. No només li hem d'estar agraïts, sinó que ens hem de posar al seu costat.