Ha finalitzat el víric i merdós 2021. Per fortuna, després de 85 dies, el volcà de Cumbre Vieja, ha cessat la seva activitat. Però moltes famílies palmeres ho han perdut tot. Les seves necessitats, de cop, s'han convertit en les d'una persona que no té res. Les que se requereix per a poder subsistir: les bàsiques i fonamentals: menjar, beure, vestir-se i tenir un sostre on aixoplugar-se. I les famílies palmeres s'han quedat sense res. Organismes com la Creu Roja o l'Estat autonòmic i central han provist d'aliments, roba i sostre a totes aquestes famílies, que han quedat desproveïdes, desolades.
Gràcies a l'Estat del benestar, un concepte polític i econòmic implementat per la socialdemocràcia, l'Estat se n'encarrega de cobrir les necessitats socials de la ciutadania. Sabem que aquest Estat no és perfecte. Per això mateix, l'esquerra treballa sense descans per a que cada dia aquest benestar sigui millor i arribi a més persones. El neolibelarisme, enarborat per la dreta, només representa les elits i les clases benestants. Per això, l'Estat del Benestar socialdemòcrata, és un model general d'Estat què assumeix la responsabilitat del benestar social i econòmic de la ciutadania: sanitat, educació, serveis socials, pensions, prestacions d'atur… Tot públic i universal.
Lo que he explicat fins ara representa una concepció etnocèntrica, propia del món occidental. I l'article versa sobre les necessitats humanes. He determinat una classificassió molt simple. Pens amb les persones que viuen el nostre país, però també en les que habiten en tota l'òrbita terrestre. Milions de persones no poden cobrir, ni tan sols, les necessitats més bàsiques: menjar i beure. Cada dia moren uns 18.000 nins d'entre un i quatre anys al món! Aquestes xifres esgarrifen i serveixen per a relativitzar moltes coses. Tenir accés als aliments és el tema prioritari de l'ésser humà. La major part de les persones hi pensen la major part del temps.
Una de les contradiccions del món actual és la desigual distribució de la riquesa. La nostra cobdícia provoca situacions de pobresa extrema a altres continents. En canvi, a l'Occident regna l'abundància, l'opulència. Aquesta és la meva reflexió per al nounat 2022. Bon any!