A la vida és complicat trobar un equilibri. En tot. Sempre. Del que abans me’n reia, de postmos i de mitges tintes, ara sol ser el meu leitmotiv. A vegades, de la confusió pas a l’absoluta convicció, però el camí és tedi perquè em costa veure el món o blanc o negre.
Com a feminista, el debat darrerament el tenc entre la ràbia i la pedagogia. Entre la idea que si rebem violència és obvi que la resposta sigui violenta i entre que ens hem de fer entendre.
És complicat que perdi la ira perquè fa anys que faig pedagogia i raon, a vegades amb èxit però majoritàriament no. Però el que més m’inclina a la visceralitat i a la bilis sou aquells que feu que ho enteneu, però seguiu amb les dinàmiques masclistes perquè no sabeu cedir ni un mil·límetre del poder.
Entre la ràbia i la pedagogia, per ara guanya la ràbia.