No soc inquer, però conec Inca des de fa més anys que molts inquers actuals. També conec el seu Teatre Principal des dels anys cinquanta del segle passat. Ara ve el millor: conec el món de l'autoria teatral millor que cap altre mallorquí viu! Ja ho he dit. Tot el que he dit no significa res, però serveix per dir el que vull dir a continuació.
Dimecres de la setmana que ve s'inaugura, després de deu anys d'obres i reformes, el renovat, ampliat i millorat Teatre Principal d'Inca. Enhorabona a tots els inquers i a totes i tots aquells que ho han fet possible. Tenir un teatre de les característiques tècniques i artístiques, culturals i arquitectòniques del nou Teatre Principal constitueix per a la ciutat d'Inca una gran passa endavant en el panorama teatral en particular, i en el de l'espectacle en general, per a la nostra illa de Mallorca. Ja era hora! Fa molts d'anys que ho estàvem esperant. Aquest Dimecres Bo, institucionalment teatral, serà el millor de tots els Dimecres Bons. És la cirereta que faltava i la nota de prestigi que requeria la ciutat. Me n'alegro especialment pel que fa a la meva estima emocional per la ciutat i a la meva vocació personal, i pel que fa al conjunt de tota la ciutadania. La zona del Raiguer ara es veu enriquida com cal en el seu vessant més cultural i artístic.
Al capdavant, com a màxim responsable, hi han situat en Biel Amer, tota una garantia per dur a terme una programació de gran qualitat i molt nivell. Esperem que el deixin treballar còmode i lliurament amb els mitjans generosos que un teatre d'aquesta categoria requereix. Ho dic perquè tant de bo el públic no renunciï mai al seu esperit crític i sigui tot l'exigent que cal, tant en el sentit de fomentar la creativitat com per instal·lar en el lloc que li correspon la nostra llengua pròpia, el català. De moment, ja s'han sentit veus que dubten de si José Corbacho era el més indicat per inaugurar aquest nou espai. Felicitats i endavant. Molta merda!