Vivim en una societat plena d'incongruències i mesures que revestint-les de progrés i avanç no fan més que tot el contrari. Progrés és avançar cap a una millora social, és a dir, aconseguir que tota la societat pugui gaudir d'un ben estar i condicions socials bàsiques, això s'aconsegueix proporcionant feina i ingressos a tots els seus components. Però actualment les grans empreses i alguns invents van en direcció contrària. Com pot el Govern –teòricament socialista i obrer– autoritzar l'acomiadament de vuit mil treballadors a una empresa financera que econòmicament va bé, i presumeix de social, perquè els seus inversors puguin tenir més beneficis?
Com pot el Govern permetre que els grans magatzems, que destruïren el petit comerç a moltes ciutats i pobles, ara posin caixers automàtics i carretons que directament et cobren pel banc el producte que li fiques a dins? Es justificaven dient que creaven molts de llocs de feina, cosa que comparat amb el petit comerç era ridícul, i ara volen destruir el que justificaven. Quants de treballadors s'estalviaran? És això progrés? La societat va augmentant en nombre d'individus i els invents són perquè les empreses empren menys treballadors. Mentrestant, els sindicats ja no són el que eren, pateixen de somnolència.
Des del Govern central donen vist i plau a tot aquest desgavell, i per donar exemple ells mateixos des del Ministeri d'Interior proposen mesures antisocials, com que faci la policia les fotos del DNI, una competència deslleial, que suposa l'acomiadament de milers de treballadors. A on volem anar, a una societat amb medis per a tots o que tinguin feina sols els més privilegiats? Han de prevaler els millors beneficis per a les grans empreses i multinacionals a costa del dret a feina i a una vida digna dels ciutadans?
Els invents que ajuden a facilitar la feina, millorar-la i llevar perills benvinguts siguin, però els que només serveixen per reduir llocs de feina i treure els treballadors al carrer, millor només s'ho apliqui l'inventor. Malament anem per aquest camí.