Ara ja es pot dir: Leo Messi és el millor futbolista de la Història. Els mitjans de comunicació espanyols ho diuen obertament. Fins avui, com a jugador del Barça, això no es podia acceptar a l'Estat espanyol. Però amb el fitxatge per el Paris Saint Germain tot ha canviat. Per a la premsa madrilenya, quan Messi jugava amb el Barça, era «un dels millors jugadors del món». Mai s'atreviren a dir que era el millor futbolista de tots els temps. Ara, aquesta setmana, ja he sentit i llegit que ho diuen. Ara Messi ja no és «català». I això que per mi no ho ha estat mai, com Kubala o Johan Cruyff, que tampoc ho varen ser mai. Cap d'ells s'integraren mai del tot al nostre país, a la nostra cultura i, molt menys encara, a la nostra llengua. Dels grans genis del barcelonisme, només Joan Gamper es va convertir en un veritable coneixedor de la nostra història i un destacat personatge de la nostra societat.
Jo no sé si Messi sap fer res més a part de jugar a futbol. Espero que sí. Però és evident que només ha tingut un gran objectiu a la seva vida: ser el millor en la seva disciplina esportiva. I ho ha aconseguit. Aquest ha estat el seu gran triomf. Res de voler ser català ni parlar català. En això és i ha estat com en Rafa Nadal, només que aquest ho ha fet molt pitjor, perquè per naixement ho és i hi sap parlar. Recordo que quan estava destinat com a delegat de la Caixa Postal a Inca, també hi destinaren un notari que resultava ser el més jove i el número u de tot l'Estat. Només tenia 25 anys, i jo deu més. Crec que era de les terres tarragonines. Aviat férem coneixença i una mica d'amistat. Un dia li vaig demanar si li agradava veure jugar en Cruyff. Ell em va mirar de manera singular i va dir: «Qui és en Cruyff?»
Mai més li vaig tornar xerrar de futbol.