Sobre les nostres Illes Balears fa segles que hi cau aigua bruta. Això sí, presumptament beneïda per l'Estat espanyol benemèrit i benefactor. I els illencs, ingenus i puerils per naturalesa, deixem que caigui mansament sobre nosaltres, una vegada i una altra, any rere any i legislatura rere legislatura, sigui qui sigui que governi el món i l'imperi. Aigua bruta que abans d'en Franco ja era franquista i abans d'en Hitler ja era nazi. Des de 1715 i el decret de Nova Planta, l'aigua que ha caigut sobre nosaltres ha estat sempre de fang i corrupte. Corrupció i fang que no procedia del nord d'Àfrica, com sempre ens han volgut fer creure, sinó del centre de la península Ibèrica. D'aleshores ençà no hi ha manera de treure'ns de sobre aquesta aigua aferradissa i pudenta.
Que actualment na Marga Prohens, la nostra bugadera en cap, recolzi a Gabriel Le Senne i als seus socis de Vox, no fa més que potenciar la feror i la brutícia. Però res pot venir-nos de nou, perquè tota la vida ha agranat cap al mateix lloc. És a dir, cap a Madrid i cap Espanya. Això significa agranar a contracorrent, a favor de l'enemic. Però no passa res, als mallorquins en particular i als catalans en general, les calabruixades llardoses de ponent sempre ens acaben arribant.
Fa pocs dies, en un camp de futbol del sud de la preciosa Mancha de don Quixot, el públic no va parar de dir «Puta Cataluña» als jugadors del Barça Atlètic, que hi va anar a jugar un partit obligat pel protocol espanyol. Quan això passa, la Federación Española de Fútbol no obre la boca: calla com un mort amb tota la hipocresia del món. El meu enemic més idiota i agressiu no és Le Senne ni Prohens, ni els que voten a un o altra, sinó l'Estat espanyol de tota la vida. Si ell, el poder imperial de Castella, no permetés i fomentés aquestes conductes criminals, jo viuria més tranquil i content. Si no fos per aquestes circumstàncies d'usdefruit i d'hostilitat permanent, jo encara podria vestir a l'ample.