La COVID-19 i l’estat d’alarma generen una crisi socioeconòmica de primera magnitud. Deixant de banda els efectes sobre la salut, que lògicament són els prioritaris. Davant aquesta situació és l’hora de cercar respostes per intentar que les conseqüències siguin el manco negatives possibles i per intentar recuperar el benestar econòmic de les persones.
Les respostes seran diverses. Lògicament als poders públics els hi correspon garantir que el màxim de persones possible no quedin enrere, els hi correspon garantir uns mínims de qualitat de vida, els hi correspon pagar atur i prestacions amb tot el que això comportarà... També els hi correspon intentar mobilitzar l’economia fent inversió purament pública. En aquest sentit des del PI pensam que els milions i milions d’euros acumulats pels ajuntaments pels superàvits dels darrers anys (uns 600 milions d’euros a Balears) haurien de ser els primers recursos a posar en marxa de cara a l’objectiu de la reactivació.
Més enllà de l’acció dels poders públics, que hi ha de ser de forma decidida, des del PI també consideram imprescindible intentar mobilitzar la inversió privada. I per fer-ho hi ha els mecanismes d’incentiu més purament econòmics com pot ser la política fiscal o les ajudes provinents del sector públic, però també hi pot haver mecanismes d’agilització, més purament normatius.
El passat dia 15 d’abril, el Grup Parlament del PI-Proposta per les Illes Balears va registrar una proposició de llei al Parlament dirigida a incentivar la inversió eliminant entrebancs o establint una regulació més simple. Així, proposam establir una regulació de la modernització turística sense incrementar places que a curt termini permetria que fins el començament de la temporada 2021 els establiments puguin fer obres de millora, aquesta és una manera lògica d’aprofitar l’aturada de l’activitat i demostrar un compromís real amb el principal sector econòmic d’aquesta terra. Així, en urbanisme, proposam que les obres majors de reforma d’edificacions puguin anar per comunicació prèvia i no hagin d’esperar anys a obtenir una llicència o proposam una pròrroga automàtica d’un any dels terminis de les llicències que es troben concedides. Així proposam donar més força a les inversions d’interès autonòmic com a projectes estratègics per a les Illes Balears obligant al Govern a que un dels seus funcionaris assumeixi la funció de fer el seguiment de les tramitacions i sigui element actiu en la resolució de les deficiències.
Massa sovint, les administracions s’han convertit en un enemic de la inversió. La burocràcia acaba capolant moltíssims iniciatives positives. En essència no es tracta de voler fer coses que fins ara no es podien fer, es tracta d’intentar que es puguin fer de forma ràpida i fàcil. En aquests moments és cabdal que les institucions públiques siguin realment agents d’acció i no agents de frenada.