Lloret: 125 años de noticias

El historiador Andreu Ramis Puig-gròs repasa en el monográfico "Lloret: 125 años de noticias" los acontecimientos más relevantes de los últimos 125 años en este tranquilo pueblo del Pla de Mallorca, y lo hace a través de las noticias que Ultima Hora ha dedicado a Lloret en este más de un siglo de historia. Ramis pone énfasis en los olvidados y sobre todo, en las "olvidadas" de la Historia reciente de Llorito: mujeres que dejaron su huella sin grandes reconocimientos, desde las madres, hijas y esposas de emigrantes o de soldados que participaron en las guerras de Cuba y Filipinas, y más adelante la Guerra Civil; pasando por jornaleras, figaraleres, religiosas o maestras, como Magdalena Cifre, que en 1932 fue destinada a Lloret y se convirtió en la primera y única mujer que ha sido alcaldesa del municipio y probablemente, del conjunto de Mallorca.

En este post encontrarán además de la crónica íntegra del historiador, todas las noticias de Lloret de estos 125 años situadas en un cronograma y la versión en PDF del monográfico "Lloret: 125 años de noticias", que pueden descargar aquí.

Llorito-Lloret. De silencis i oblits

L?acurada selecció de notícies publicades per Ultima Hora sobre el nostre poble al llarg dels darrers 125 anys ens convida a reflexionar sobre el coneixement de la història més propera. En els pobles petits com Llorito, bravejam de conèixer la història pam a pam i, tanmateix, la realitat és que no tot es pot documentar i la selecció i la tria són constants. Per aquest motiu, aprofit per fer memòria i parar atenció en alguns dels silencis i oblits de la crònica local. Potser el cas més evident és l?opacitat i l?arraconament de les dones: les mares, germanes i filles d?emigrants o de soldats de lleva a les guerres de Cuba i Filipines o de la incivil del 1936, però també les adoctrinades alumnes de la costura o les filles de Maria, les collidores d?oliva, les figueraleres, les dides, les jornalers a la fàbrica de Sencelles, etc. Igualment oblidades són l?heterodoxa monja dels ossos Sor Petra Vidal Bonet (1840-1913) o la desvergonyida glosadora Maria Paieres Oliver Búger (1864 - 1943), les mestres laiques i republicanes, de les quals no coneixem ni lloc ni data de naixement: Carme Pol, Francisca Roca o Margalida Serra... que malavejaven, contracorrent, guanyar parròquia a l?escola de les franciscanes.

Supòs que pel temor que entranya la dita que mentre hi hagi mestres drets no ni haurà pobles agenollats, l?ajuntament imposat amb l?aixecament militar del juliol del 1936, renuncià al solar i l?escola projectada per l?arquitecte Guillem Forteza. Els interessos eren uns altres! Una altra gran oblidada és la mestra Magdalena Cifre Cerdà (1880-?), que l?any 1932, és destinada a Llorito on exercirà de batlessa i es convertirà en la primera i única dona que ha presidit l?Ajuntament i, probablement, una de les primeres dones batlesses de Mallorca. Oblidats tenim també els mestres de principis del segle XX com Francesc i Pere Vidal, Sebastià Bagur, Andreu Forteza o el llorità Mateu Fontirroig (1866-1931) que, amb la seva metodologia innovadora, trobà agombol a Maó; o els docents de la República: Ramon Martorell Losada, la jove mestra lloritana Maria Vanrell de s?Hort, afiliada a la CNT, o Joan Abrines Pons que el 1940 fou depurat i repressaliat.

Finalment, Antoni Balaguer Buñola (1894-1936), Joan Jaume Ramis Pagès i Julià Ferragut Coll de sa Pipa, assassinats dia 11 de setembre del 1936, encapçalen el profund silenci sobre persones dignes com el metge Miquel Vives Ordinas (1888- 1963) i altres dirigents i militants locals d?Acció i d?Esquerra Republicana: Josep Jaume Amengual, Rafel Picornell Beato, Bernat Regis Corredor (1878-1959), Guillem Fiol Bessó, Antoni Regis Munar, els germans Sebastià i Joan Galmés Gelabert, Miquel Gelabert Terrassa Terrassa o Rafel Ramis Borrasset que acabà al camp de treball de Formentera.

Per remoure aquests i molts altres silencis i oblits, la memòria hemerogràfica de l?Ultima Hora és un autèntic tresor i, per a mi, col·laborar en la commemoració del seu 125è aniversari, tot un privilegi.