Binissalem: 125 años de noticias

El maestro Antoni Pol es el encargado de presentar el monográfico "Binissalem: 125 años de noticias". En su artículo recuerda que el diario Ultima Hora, que ahora celebra su 125 aniversario, nació en los tiempos en que la plaga de la filoxera arrasaba los viñedos de Binissalem, y de toda Mallorca, un duro golpe al sector del vino, uno de los pilares de la economía de los pueblos del Raiguer a finales del siglo XIX.

En este recorrido por la historia de Binissalem a través de las noticias publicadas por Ultima Hora, Pol destaca también la recuperación del sector vinícola tras aquella catástrofe bajo el impulso de la bodega José L. Ferrer primero, y en los últimos años, de la mano de la DO Binissalem - Mallorca.

Asimismo, las Festes des Vermar, iniciativa del poeta y escritor binissalemer Llorenç Moyà, han contribuido con el paso de los años a reforzar esta relación ancestral relación de Binissalem con el vino. La pujanza de la vida religiosa en el pueblo, donde un tiempo hubo hasta cuatro comunidades - Monjas de la Caridad, Trinitarias, Carmelitas y Hermanos Agustinos -, de las cuales hoy en día no queda ninguna; las grandes aportaciones a la cultura, como el escritor Llorenç Moyà, el historiador y arqueólogo Gabriel Llabrés y el compositor Baltasar Bibiloni; y al mundo del Deporte, con el portero de fútbol Miquel Àngel Moyà y la jugadora de baloncesto Alba Torrens como máximos exponentes actuales, son otras de las historias que se recogen en este especial "Binissalem: 125 años de noticias", cuya versión en pdf se puede descargar aquí.

Binissalem, entre el vi i el campanar

Per què, empampolada Mare de Déu de Robines, heu permès que les primeres notícies publicades a Ultima Hora reflecteixin la llegenda urbana de l?afició binissalemera al joc i altres vicis de taverna? ¿I quin poble no seria així si de temps immemorials ençà està envoltat de vinyets i fins i tot el paladar dels emperadors romans en confirmà la fama del vi?.

Ultima Hora va néixer alhora que la fil·loxera matava les vinyes, però ben aviat la renovació dels maiols bastà perquè els vins binissalemers, liderats per les Bodegues J. L. Ferrer, remuntassin el prestigi del producte, avui emparat per la D.O. Binissalem. Per iniciativa de Llorenç Moyà, la Festa des Vermar en potencià la comercialització, en canalitzà l?alegria i l?enriquí amb la solera de les manifestacions populars.

Una altra llegenda urbana és el campanar que, a l?hora de servir de brúixola, completa amb aires d?arquitectura normanda la fàbrica barroca del temple, corona dels casals binissalemers. De la puixança de la vida religiosa en són un exponent les comunitats de religioses -Caritat, Trinitàries i Carmelites- i la masculina dels Germans Agustins. Avui no en queda cap, però l?hemeroteca recorda tant la vitalitat de les pràctiques piadoses com la riquesa artística que atresorava la parròquia, fins al punt que dues vegades va ser saquejada. El fervor, però, a voltes apagava el foc de les passions humanes que, adesiara, es manifestaven amb crims de gelosia o venjança personal.

La República dotà el poble d?una escola que, arquitectònicament i pedagògica, mostrava l?interès d?aquell règim per l?ensenyament. Les darreres dècades, trista paradoxa, s?han edificat dos col·legis que, de la mateixa manera, són un exponent de l?escàs interès que l?Estat té per l?educació. També comptam amb un IES, del cos professoral del qual esperam que un dia no rebutgi de donar-li el nom del preclar poeta i escriptor Llorenç Moyà. Binissalem compta amb altres personatges culturals i científics: l?historiador i arqueòleg Gabriel Llabrés; el Dr. Jeroni Nadal, pioner en cirurgia oftalmològica; o Baltasar Bibiloni, compositor i paladí de la pedagogia musical. I esportivament no deixam de tenir alegries: Pedro J. Gomila, vella glòria ciclista, els triomfs del Binissalem CF; el porter de 1a divisió Miquel À. Moyà o Alba Torrens, nom que retola el poliesportiu municipal. ¿És Binissalem un poble sortat? El Niño hi repartí 600.000 pessetes el 1950.

Va ser una sort, però Binissalem en té d?altres, de sorts: un poble amb història, una àrea legalment protegida, una particularitat fonètica gentil... un poble feiner i divertit.