En Francesc des Valers, mercader de Mallorca, pot ser considerat un autèntic Marco Polo mallorquí, com ja va dir el P. Gabriel Llompart; des Valers i els seus expedicionaris, partiren cap al mar Negre i a Tartària, en plena Ruta de la Seda. Des Valers estava preparat per emprendre aquesta aventura, ja que havia dirigit una primera expedició mallorquina a les illes Canàries, el 1342. Concretament, el 16 d'abril de l'any 1342, Roger de Rovenac, lloctinent del rei Jaume III de Mallorca, concedí a Francesc des Valers la direcció d'una expedició que havia d'arribar a les illes de Fortuna, qualificades al document com a «illes novellament trobades envés les parts d'Occident». L'expedició comptava amb dues «coques bayonesques» anomenades Santa Creu i Santa Magdalena, comandades pels patrons Pere Magre i Bartomeu Gigues, i armades per mallorquins. Des Valers havia promès que, si conquistaven alguna d'aquelles illes, en reconeixerien com a príncep i senyor el rei de Mallorca, Jaume III. La colonització mallorquina de les Canàries fou efímera, però significativa i s'emmarca en un context d'auge del comerç mallorquí dins la Mediterrània, que també s'obria a les rutes atlàntiques. L'esplendor de la cartografia mallorquina cohetània concorda perfectament amb l'expansió comercial i colonitzadora. La crisi demogràfica i econòmica provocada per la pesta negra de 1348 i la desaparició de la Corona Mallorquina el 1349 semblava que s'havien d'engolir les activitats d'un mercader com des Valers. Però, l'intrèpid emprenedor no afluixà i continuà les seves exploracions, aquesta vegada cap a Orient, entre els anys 1350 i 1357.
El rei Joan I d'Aragó, l'11 d'abril de 1394 envià una curiosa carta al governador o virrei del Regne de Mallorca en la qual demanava que Pere Company (identificat com a «avoncle d'en Company»), que devers l'any 1354 havia format part de l'expedició de Francesc des Valers a la terra del Gran Kan, fos conduït a presència seva a València, perquè li contàs les seves experiències: "Entès havem que ara novellament és vengut aquí un home avoncle d'en Company, de la ciutat de Mallorques, lo qual bé ha 40 anys anà en Tartària e en la terra del Gran Can ab en Francesch des Valers. Encara nos cobejem molt veure lo dit home e haver informació e col·loqui amb ell e saber los fets e actes que ha vists en les dites terres. Manam-vos que vistes les presents nos trametats lo dit home per la primera fusta (vaixell) qui vinga ací en València, dient-li de part nostra que ens en farà servei, lo qual haurem per agradable».
Anys abans, el 1379, quan el futur Joan I era encara infant hereu de la corona, va ordenar al procurador reial de Mallorca que fes el necessari perquè des Valers es presentés a la cort per relatar els viatges que havia fet a Tartària i a l'Índia uns quants anys abans: «haiam entes que en Valer d'aqueixa ciutat de Mallorques... es no ha gayre vengut de Tarteria e de les Indies, volem Aixa mateix e us pregam qui per escrit nos trametats clarament a dir tot ço que sab e comte d'aquelles partides e fer-nos-en agradable plaer e servey».
La documentació coetània és molt escassa. El mariner mallorquí Pere Dalmau, que es trobava a la ciutat de Caffa (actual Feodosia, Crimea), deixà escrit que hi arribà l'embarcació mallorquina dita Santa Magdalena, una nau de dues cobertes del mercader Ramon Safortesa, patronejada per Bartomeu de Bases i per Francesc des Valers. Havia salpat de Gènova l'octubre de 1350 en direcció a Nàpols. Allà carregaren 570 botes de vi grec i altres mercaderies, i es dirigiren a Caffa, on arribaren l'abril de 1351. Al mes següent, però, els genovesos ordenaren la detenció de la nau, motivada per l'esclat de la guerra entre genovesos i la Corona d'Aragó, situació encara més complicada per la presència d'una flota veneciana. Entre la nau i la càrrega de vi, perderen més de 14.400 florins d'or. Davant la inseguretat del moment, alguns dels membres de la tripulació s'embarcaren en naus genoveses per retornar a Mallorca; però foren escomesos per les galeres venecianes i empresonats. Francesc des Valers i els seus prengueren una decisió més agosarada: endinsar-se pel país tàrtar. El 1357, a petició de des Valers, Pere el Cerimoniós l'absolgué de la seva actuació i li concedí un guiatge perquè ell i els seus companys poguessin tornar amb tota tranquil·litat a Mallorca. La memòria popular contà aquests viatges per la Gran Tartària, Rússia i la Índia afegint-hi elements mítics i llegendaris, els quals cridaren l'atenció de la cort reial, fascinada per aquella geografia tan llunyana... Per això les peticions reials de 1379 i 1394. Respecte a la darrera petició, com el governador de Mallorca no envià en Pere Company davant la seva presència, el 16 de maig de 1394 el rei Joan reprengué les autoritats: «no havem vist lo dit home ne resposta vostra de què som molt meravellat, per això us manam que vistes les presents nos trametats lo dit home. E en açò hajats sobirana diligència si a nós cobejats servir e complaure». A la fi, davant les amenaces del rei, l'11 de juliol d'aquell mateix any 1394, en Joan de Térmens li presentà, a Barcelona, el desitjat Pere Company, qui li degué contar meravelles... I encara conversen, si no s'han aturat!