Tot esperant n’Emily Ratajkowski

| Palma |

Tots els estius esperam n’Emily. Emily Ratajkowski (Londres, 1991) és una de les models més famoses del món. Ha estat portada de tota quanta revista de moda internacional hi ha, model a anuncis de perfumeria i similars, a moda de vestir, desfilant per a tots els modistos i modistes consagrats. Això l’ha convertida en una star, una reina internacional, que fa, entre altres coses, que tengui trenta milions de seguidors al seu perfil d’Instagram. La revista Esquire l’elegí com ‘Dona de l’any’ i GQ com la ‘Dona més sexy del món’.

Els seus pares, dos professors californians, cercaren amb alguns col·legues més, cases per comprar cooperativament a Europa –Irlanda, sud de França, Balears...– i per una d’aquestes casualitats de la vida en compraren una a Sant Joan, a la Rota d’en Teco. Els estius solien comparèixer i fou per això que Emily, de nina, freqüentà Sant Joan, a Mallorca, i passà jornades al poble i als cafès de Can Tronca i Es Centro, amb els seus pares, jugant amb altres nins de la vila. La qual cosa li generà uns molts bons records de la vila santjoanera.

Fins al punt que en una d’aquestes fotografies que es fan les models famosíssimes aparegué passejant per Nova York amb una camiseta on hi apareixien els Set Dimonis Santjoaners, els set dimonis dels pecats capitals, la se devia haver comprada quan era joveneta, o l’havia guardada sa mare, escollida del seu immens guarda-roba. Quan es desplaça a Europa i té temps a bastament aterritza a Mallorca i sol venir a passar un horabaixa o un vespre a Sant Joan. «Avui he duit el meu fillet de retorn a Sant Joan, el lloc on vaig passar cada estiu de la meva infantesa» (The town where I spent every summer of my childhood).

En una d’aquestes vengudes, el meu fill gran me digué que l’havia vista per la plaça del Centro i un servidor, que havia acabat de llegir el seu llibre El meu cos, me n’hi vaig anar escapat, vaig sortir del cotxe amb el llibre a la mà i en veure’m la seva sorpresa va ser màxima. Ho va reflectir a les xarxes socials internetianes, mentre me signa la dedicatòria al llibre i em qualifica de «lovely man», un home encantador. «...universe coming together, magical moment. I am so grateful for this life! (...l’univers s’uneix, un moment màgic. Estic tan agraïda a aquesta vida!) Parlàrem una estona asseguts a un banc de pedra de la plaça Nova de Sant Joan, on em digué que estava pensant en comprar-se una propietat a Mallorca. El seu fill Sylvester-Apollo i la seva teta corrien i jugaven ben a prop.

No l’havia tornada veure de quan visità Sant Joan la darrera vegada amb el seu exhome, el productor cinematogràfic Sebastian Bear-McClard. El fet és que penjà la fotografia a Instagram i automàticament mils de milers de likes, i encara ara, es van sumant al lovely man amb el llibre a la mà. He de dir que el llibre demostra que, més enllà de la visió superficial d’una dona que viu i ven l’aspecte del seu cos, hi ha una persona intel·ligent, compromesa amb les causes progressistes feministes i ambientals. És una investigació honesta del que significa ser una dona i una mercaderia. A través de la seva empresa de moda Inamorata fa esment de ser una molt bona mánager que fa propaganda amb el seu propi cos del material que vol vendre, penjant fotografies amb banyadors ‘minimalistes’.

D’ençà d’aquell dia els puc contar que una de les coses de la meva vida que més ha interessat a gent que em coneix o em desconeixia és la meva ‘suposada’ amistat amb Emily Ratajkowski. Moltíssims d’instagramers encara envien comentaris al perfil, del tipus «preciosa, sexy i escrivint en mallorquí! @climentpicornell, punyetero, sempre has lligat un caramull!» Els seus esbombats flirts amb personatges com el cantant Harry Styles, Pete Davidson de Saturday Night Live, o el conegudíssim Brad Pitt, no fan sinó augmentar el seu pedestal de famosa universal.

El seu amor per Mallorca i per Sant Joan no el deixa de recordar amb tuits com «Mallorca és màgica. Cada vegada que torno tinc la sensació que torno a casa. Tinc la sort de tenir aquesta illa com a part de la meva vida i ara també la del meu fill». Escrit per ella en català!

En fi, ja ho veuen, la catalogació de lovely man i el fet d’envestir-la amb el seu llibre m’han aportat el pas a la fama, efímera i mantinguda, que és tanmateix un oxímoron. No cal dir que a Sant Joan, a través de l’amiga dels seus pares, Deborah, que sojorna a Can Amador de sa Plaça quan ve, estam atents per si aquest estiu vendrà, o no, a fer una visita als seus records d’infantesa. Sempre esperam n’Emily a Sant Joan.

5 comentarios

user Lluís | Hace 10 días

MoixetaÈs evident que n’Emily Ratajkowski no ès catalanoparlant i segurament ha escrit es tuit amb traductor automàtic. Te gràcia que ets espanyolistes des fòrum se fixin en aqueixa traducció i no en tota la resta de s'article, que s'autor ha escrit amb paraules ben mallorquines que l'identifiquen plenament, perque si fos de Barcelona, de Girona, de Lleida o de Tarragona n'hauria usades unes altres. En faig un repàs: s'autor ha escrit… (a Catalunya haurien escrit…) esperam (esperem) tengui (tingui) cercaren (van buscar) compraren (van comprar) nina (nena) passà (va passar) nins (nens) aparegué (va aparèixer) la se devia haver comprada (se la devia haver comprada) sa mare (la seva mare) temps a bastament (prou temps) horabaixa (tarda) vespre (nit) duit (dut) vengudes (vingudes) me digué (em va dir) parlàrem (vam parlar) digué (va dir) teta (mainadera) penjà (va penjar) d'ençà d'aquell dia (des d'aquell dia) tanmateix (malgrat tot) estam (estem) vendrà (vindrà) esperam (esperem) Conclusió: s'articulista no dissimula que ès mallorquí perque s'expressa amb paraules ben mallorquines, i això té molta més importància que es tuit d'una model britànica escrit en català amb traductor automàtic. Es dia que es mallorquins aforasterats i malalts de catalanofòbia siguin capaços d'escriure un article amb tantes paraules mallorquines com s'articulista, començarem a anar bé.

user Lluís | Hace 10 días

MoixetaEs mallorquins no deim "mallorquines" sinó "mallorquins". Es mallorquins no deim "decimos" sinó "deim". Es mallorquins no deim "hablamos" sinó "parlam" o "xerram". Es mallorquins no deim "se ve" sinó "se veu". Es mallorquins no deim "belleza" sinó "bellesa". Es mallorquins no deim "chica" sinó "al·lota". Es mallorquins no deim "hizo" sinó "va fer". Es mallorquins no deim "de dónde", sinó "d'on". Es mallorquins no deim "usted" sinó "vostè" o "vós". Es mallorquins no deim "mismo" sinó "mateix". Es mallorquins no parlam "foraster" (acadèmicament castellà) sinó "mallorquí" (acadèmicament català). Es mallorquins sí que deim "moixeta", però per coherència t'hauries de fer dir "gatita", de tan aforasterada com estàs. 🤣

user Guiem Bassa | Hace 10 días

M'ha recordat ses contarelles d'El Fary amb n'Ava Gardner. Vos imaginau El Fary intentant convèncer na Gardner de que a Madrid se xerra italià? Ensenyant-li a dir "mi sento come a casa", perquè a ella tot li sona igual? Sa història se repeteix com a paròdia. Ai, Climent... També li digueres que estàveu a Sant Joan Despí, província de Barcelona comarca del Baix Llobregat?

user Bàmbol | Hace 10 días

MoixetaQuin odi que té al mallorquí! No li fa vergonya no escriure, en el seu comentari, ni una sola paraula en mallorquí? Li dic així, perquè, o bé és un pobrefaxa analfabet funcional i no sap res de res en res, o bé, si sap que el mallorquí és el català de Mallorca i simplement actua per mala fe. Això, visquent a Mallorca seria una estupidesa monumental. Digui'm, com creu que es diuen els que diuen o fan estupideses en castellà o català?

user Moixeta | Hace 10 días

Los mallorquines no decimos ni "torno a casa", ni "tinc", ni "la", ni hablamos "català" . Se ve que la belleza de la chica le hizo olvidar de dónde es usted mismo, que se comporta como un cónsul de Puigdemont.

Lo más visto