Ho ha dit Carlos Santana, expert en intel·ligència artificial i creador d’un canal a Youtube, Dot CSV, amb prop d’un milió de subscriptors que hi descobreixen allò més nou i efectiu sobre aprenentatge automàtic i IA: «Prendre una canya amb amics sempre serà millor que parlar amb un xat-bot, però cada cop costa més: si una IA et dóna el 80 % del què t’aporten de manera immediata, és normal que hi recorris».
I és clar, quan saps de qui és el titular dubtes si el consell és realment seu o l’ha recollit d’algun cervell artificial dels que programa. I més ara que sabem que hi ha un moviment estadísticament apreciable de persones que, després de tractar mesos o anys amb els estris i les tasques habituals de la IA (tasques com ara afinar diagnòstics mèdics reinterpretant imatges i dades, conduir cotxes, explicar la forma de les proteïnes o dissenyar ales d’avions), estableixen una mena de relació personal («humana», en diríem?) amb la màquina i el programari i comencen a demanar-li consells per afrontar un problema de parella, millorar l’autoestima, aprofitar millor el lleure i neguits similars.
Com que som persones humanes, com deia aquell, també en el sentit de dèbils i insegurs que voldríem viure millor, n’hi ha que demanen a la màquina no la solució d’un enigma tècnic sinó senzillament, i com deia Rousseau, quin hàbit farà que de dia en dia se’ns faci més suportable alguna situació.
Resumint, que no és fàcil: alguns fan de la màquina, i del programa, un mix d’amic de confiança i assessor psicològic, amb l’amplària intel·lectual que inclou aquesta professió. La cosa pot complicar-se fins al punt que algú en concret no confiï, per exemple, en una IA que flirtegi amb alguna espiritualitat, i d’altre en canvi n’exigeixi un zero total de creences supersticioses: només faltaria que el robot que m’operi la vàlvula tricúspide no hi posi tot l’esment perquè tanmateix creu que acabarem al cel, podria témer algú...! No es tracta que la IA substitueixi el psicòleg o l’assessor financer, sinó que serveixi per esplaiar-se (i així doncs no cal que sigui «intel·ligent»?), i que hi puguis recórrer de matinada, que t’entengui i doni consol... El que han fet de sempre els amics davant unes canyes!