Als devuit anys vaig tenir un amic que em guanyava de més de deu que m’ajudà a preparar oposicions com auxiliar de Justícia. Ell feia poc que havia obtingut el títol de notari, després d’haver-se dedicat tota la vida en exclusiva a aconseguir-lo. Va ser un professor molt perseverant, però jo m’ho prenia tot una mica a la barjola. Érem veïns del mateix carrer. Es deia Joan com jo. Per animar-me, no deixava de repetir-me que un home, en el transcurs d’una setmana, era capaç de girar el món damunt davall. Jo m’ho escoltava amb el meu natural escepticisme mallorquí. Sempre m’ha mancat fe en els moments més significatius.
En aquelles circumstàncies personals no va ser res estrany que jo abandonés l’intent abans d’hora. La memorització de lleis i de normes jurídiques em va fer desistir d’aquell avorrit projecte. Però em van quedar clavades per sempre les paraules de l’amic. «Amb una setmana pots canviar el món». El que ha passat és que qui ha canviat he estat jo. Em vaig arribar a creure que podria assolir els meus objectius culturals i polítics que aleshores em vaig proposar. No eren altres que recuperar la llengua pròpia del país i modernitzar el nostre pobre teatre costumista que es representava a Mallorca en aquell moment. En aquest sentit tenia homes exemplars que jo encara admirava, i que volia imitar i superar si podia.
El tema de la llengua no ha estat una tasca gens fàcil. Però no he afluixat mai la lluita. Crec que sempre he estat en el bon camí perquè he mantingut la confiança amb la tradició i amb mi mateix. L’altre aspecte, el del teatre, ha anat una mica més bé. Avui tenim una situació molt millor que abans. El teatre que s’escriu ara mateix en la nostra llengua és absolutament modern i actual. No hem canviat el món, però ens hem canviat a nosaltres. Diguin el que diguin, culturalment, lingüísticament i escènicament, estem molt millor que quan jo era jove. Cal continuar insistint i picant pedra, però soc optimista i ens n’estem sortint a poc a poc. No hem canviat el món en una setmana, però hem avançat. Mai no hi havia hagut tants parlants catalans entre nosaltres, i mai els nostres dramaturgs havien tingut tant coratge com ara. Penso que guanyarem totes les oposicions. Sí.