La desgràcia de les inundacions a una part considerable del territori peninsular ha estat un cop duríssim per a tota la societat. La dana ha posat contra les cordes tot: els espais físics, les contencions i les actuacions dels serveis públics que han hagut de fer front a una situació que ha resultat gairebé desconeguda. Mai s’havia produït, en cent anys, una catàstrofe com aquesta sobretot al País Valencià. El tema porta a un dol sincer i sentit per part de tothom, a un silenci en unes primeres hores que han estat d’espera molt tensa per l’esperança en trobar més persones rescatables. El balanç en vides humanes ha estat insuportable, a banda de les enormes destrosses de tot tipus que hem pogut veure.
Però tot això no ens ha de fer perdre de vista que existeixen decisions des de l’àmbit de la política que han pogut incidir de forma directa o indirecta sobre la situació final, dramàtica, que hem conegut. Fa tot just un any, amb el canvi de govern autonòmic, la nova administració del PP va eliminar unitats d’emergència que s’havien creat en el període del govern dirigit pel PSOE, sota la presidència de Ximo Puig. Es qualificaren, per part de l’actual president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, com a xiringuitos, textual. I aquesta denominació despectiva suposà el desmantellament d’aquests crucials instruments, tan necessaris en els moments complicats com els viscuts els dies passats al País Valencià. S’ha comentat que la inexistència d’aquests serveis ha pogut retardar actuacions que haurien d’haver estat més directes, més immediates. Difícil saber això. Però el que no hi ha dubte és que existeix, des de la dreta, una obstinació malaltissa en perseguir tot allò que significa un servei públic. Ja ho feren amb les unitats d’intervenció de l’exèrcit, creades a l’etapa de Zapatero com a president del Govern espanyol. Aleshores es considerà que això era una despesa inútil, un dispendi innecessari. Les actuacions d’aquestes unitats de l’exèrcit han sigut decisives, no només en el diluvi valencià, sinó a d’altres zones on s’han produït desastres. Els serveis públics són importants: la sanitat, l’educació, els serveis socials, els assistencials, els preventius... tots són d’enorme transcendència per a la població i es veuen les seves capacitats, professionalitats i entregues en els moments tant dramàtics com els viscuts ara. Seria bo que tothom ho tingués clar i que es deixàs de fer demagògia insultant criticant o menyspreant uns serveis que, al cap i a la fi, ens fan la vida més segura, més planera. Molt millor.