Les eleccions nord-americanes que se celebraran en dues setmanes estan molt igualades. Les enquestes donen empats en molts d’Estats i fins i tot una lleugera avantatge de Trump sobre Harris. La veritat és que la situació és inquietant i omple de temor moltíssima gent que veu en aquests comicis un aspecte molt important de cara al futur de la política mundial. La preocupació és de tal calibre que fins i tot un grapat de premis Nobel han escrit una carta posicionant-se a favor de Harris, assenyalant el desastre de tota mena que significaria l’elecció de Trump. Aquest segueix impertorbable amb la seva estratègia de la mentida i la difamació, fins i tot de la calúmnia: tot sembla valer per aquest personatge, que es veu molt prop, una vegada més, de la Casa Blanca.
Els votants de Trump són diversos; però pel s’exposen a diferents reportatges televisius, els seus seguidors formen part, en un percentatge molt destacat, de l’Amèrica profunda, aquesta Amèrica encara de perfils rurals que sembla custodiar les essències d’un país que tampoc se sap ben bé què vol, més enllà d’atacar els immigrants i les cultures considerades no blanques, no caucàsiques. Però els que tenen més clar el seu suport a Trump són el milmilionaris, els grans rics, persones que estan aportant milions de dòlars per al magnat, encapçalats per Elon Musk, un personatge igualment sinistre. Fins i tot s’han creat ja lobbies de pressió que diuen, després d’amollar milions de dòlars, que si guanya Trump, cap problema; però si perd, es posarien en marxa tots els mecanismes per fer creure que hi ha hagut frau.
Tot plegat és un atac terrible a la democràcia dels Estats Units i a la democràcia liberal de tot el món. Resulta que el resultat és vàlid si em va bé; si no, ja sabem: okupes, il·legítims, fraudulents, un llenguatge que aquí a Espanya també ha proliferat i encara és ben vigent per part de la dreta i de la ultradreta, un conjunt que té en Trump la seva gran inspiració. En fi, preguem a qui sia per tal de que alguns vaticinis no es compleixin i que els americans tenguin el sentit comú de no donar el seu suport majoritari a una persona que no pensa res més que en sí mateix i en la seva egolatria.