El trànsit és un tema transcendental. Algunes persones travessen en vermell, acompanyades dels infants, joves, o amb el cotxet d’un nin petit. Després ens preocupam perquè els nostres fills condueixen ràpidament, amb el mòbil o sense els elements de seguretat.
Quan els nostres fills ja són joves que condueixen la moto o el cotxe, potser arribam tard dient-los allò de «no corris» en veure que estan a punt de sortir de casa. Com evitar que els fills tinguin un accident de trànsit, aleshores? El més important és la prevenció: donar-los el missatge adequat des de petits.
Amb freqüència moren joves en accidents de trànsit. Després es comenta als centres educatius i es reflexiona. A les aules, com a professor, faig la pregunta següent: «No és millor prendre mesures i complir les normes abans d’anar a un funeral?».
Complir les normes i predicar amb l’exemple és no passar en vermell, travessar el carrer pels passos de zebra i evitar dreceres. Milers de vianants moren per travessar en vermell. Miren, creuen que no ve ningú i no veuen el vehicle que passa en aquell moment.
Els infants no reconeixen els senyals ni saben conduir. Tot i això, des de les primeres edats, ja reconeixen la velocitat que marca el velocímetre del cotxe i el màxim permès en els diferents trams de la carretera o l’autopista. Després, si anem ràpid, és lògic que quan condueixin sobrepassin la velocitat. A més, tindran més probabilitats de patir un accident.
No serveix de res que els diguem «no corris» si després nosaltres correm. Repetiran conductes que han vist en nosaltres o en altres persones. Per això la importància de l’exemple.
Un cas pràctic: una mare travessava la calçada amb un infant al cotxet i un nin de quatre anys. En veure que venia un cotxe, es va aturar i el nin va entrar a la calçada. Li vaig dir que hauria d’anar pel pas de zebra. Si no, els nins no ho faran mai. Seguidament, va anar quinze metres més enllà i va travessar pel pas de zebra. Va comprendre la importància de rectificar i educar amb l’exemple.
En conclusió, cal evitar les dreceres. Quan els nostres fills van amb noltros i caminam uns metres per anar pel pas de zebra, ells també ho faran i probablement els estiguem salvant la vida. Veuran que complir les normes d’educació viària és de vital importància.
Aparcar malament és una conducta inadequada. Estem ensenyant als nostres fills que no cal complir les normes. Després no ens podrem queixar si no respecten els senyals i les normes de trànsit: noltros els haurem ensenyat a no complir-les.
Ocupar dues places d’aparcament és una conducta incívica i un mal exemple, tant per als infants i joves com per als altres. Aparcar en un lloc que té el senyal d’aparcament per a les persones amb discapacitat, a més d’una conducta inadequada, és una manca de respecte, alhora que facilitem que els nostres fills no tractin de manera adequada els companys de l’escola amb discapacitat i actuïn així quan siguin adults, ja que ho han après de nosaltres.
Llevat que un policia ens en doni permís, els semàfors només es passen en verd, encara que no vingui ningú o creguem que no ve ningú. Que veiem que no ve ningú no vol dir que no vingui ningú. Quan creiem que no ve ningú i ve algú, el nostre destí és un atropellament, l’hospital o la mort.