Tot i que de vegades sembla que el sector turístic i la societat civil organitzada tenen interessos en conflicte, la realitat és que les dues parts es poden beneficiar mútuament per col·laborar al fet que el turisme es desenvolupi de manera sostenible i responsable. En alinear objectius com la preservació cultural i ambiental, el benestar comunitari i la rendibilitat a llarg termini, poden crear sinergies que beneficiïn tant les empreses com les comunitats locals i el medi ambient.
A parer meu, cal que aquestes dues esferes de la nostra societat intensifiquin la col·laboració, per tal de trobar punts en comú cap a objectius compartits. Les empreses turístiques poden beneficiar-se de la sostenibilitat perquè garanteix la preservació dels recursos naturals i culturals que atrauen els turistes, per tant, poden confluir amb els objectius ecologistes de la societat civil. Per això han d’implementar massivament pràctiques com la reducció de residus, la conservació de recursos hídrics, l’eficiència energètica, la disminució de la càrrega turística i la reducció de places d’hotels obsolets.
Un altre dels àmbits on poden ampliar la col·laboració és en la creació de programes d’ocupació i capacitació per a la població local i així assegurar que els guanys del turisme es reinverteixin en infraestructura i serveis locals. Una de les accions que poden implicar sector turístic i societat civil és la preservació del patrimoni cultural, per exemple, a través del desenvolupament de productes turístics que respectin i promoguin les cultures locals, evitant-ne l’explotació. Les empreses turístiques poden donar suport a iniciatives culturals, esdeveniments i festivals que celebrin les tradicions locals, mentre que la societat civil pot ajudar a educar els turistes sobre la importància del respecte cultural i el turisme responsable.
Pel que fa a la protecció ambiental, les àrees de col·laboració haurien de passar pel desenvolupament de polítiques orientades a gestionar el turisme en àrees naturals sensibles, com ara límits de visitants o prohibicions de certes activitats amb impactes negatius sobre el medi ambient (per exemple, el turisme massiu en esculls de coral). Encara més, les empreses turístiques es poden associar amb ONG ambientals per restaurar hàbitats degradats o finançar projectes de conservació.
Una altra àrea de col·laboració hauria de ser la promoció del turisme responsable, a través del desenvolupament de campanyes de conscienciació que eduquin els turistes sobre com comportar-se de manera respectuosa i responsable a les seves destinacions. La societat civil pot oferir el seu coneixement i les empreses poden amplificar aquests missatges a través dels canals de màrqueting.
La regulació i planificació conjunta també és clau, participants junts en la planificació urbanística i en l’elaboració de regulacions locals per al turisme, cosa que pot incloure zonificació, límits a la construcció en àrees naturals o restriccions sobre la construcció d’hotels massius.
En resum, cal una intervenció més contundent, decidida i compromesa tant per part de les empreses com de les institucions per garantir que es prenen mesures per reconvertir el sector turístic. La societat civil, incloent-hi les ONG, col·lectius locals i moviments ecologistes, ha estat el veritable motor de canvi per forçar al sector turístic a adoptar pràctiques més sostenibles. Sense la pressió d’aquests grups, molts dels avenços en termes de responsabilitat social i mediambiental simplement no haurien ocorregut. Per això és fonamental la col·laboració entre la societat civil i el sector turístic i les institucions: els uns, pel seu paper vigilant i compromès amb els interessos i benestar de la ciutadania i la protecció del medi ambient; els altres perquè són els únics que poden fer els canvis necessaris perquè el turisme deixi de ser una força destructiva per a les comunitats i el medi ambient.