El PP ataca amb força arran del ‘cas Koldo’. S’acusa al president Sánchez d’estar d’alguna manera involucrat en el tema de la corrupció que, malauradament, esquitxa al partit socialista. La qüestió està preocupant molt als socialistes, que estan observant com s’ha obert un cràter (segons el símil que va fer el gran periodista Enric Juliana), en el què Feijóo ja veu «mort» a Sánchez.
El que s’està esdevenint a les files socialistes és molt greu, i és important que les responsabilitats siguin assumides judicialment, tal i com el mateix president Sánchez ha expressat. Però no és menys cert que els medis de comunicació i, per extensió, la ciutadania, haurien de veure, quina ha estat i quina és l’actitud del PP en el decurs dels darrers sis anys. Enfurrunyats per no poder obtenir l’aritmètica parlamentària que li hagués permès governar, els conservadors han tirat del manual de Goebbels i dels teòrics de la desestabilització política, que campen per Estats Units i Europa. Recordem que el PP ha votat «no» a tota quanta mesura es va posar en marxa durant la pandèmia (incloent els ERTOS, que han salvat tants llocs de treball i tantes empreses); la llista a exposar, de propostes positives i afortunadament aprovades, és llarga. Però el PP sempre, sempre, sempre, sense excepció, a votat en contra de totes elles.
En paral·lel al tema de Koldo, no podem oblidar l’actitud dels conservadors quant al terrorisme d’ETA i la utilització de les víctimes, com obscenament va fer aquest personatge histriònic que és Miguel Tellado. Agitant les fotos dels socialistes assassinats, Tellado quedarà retratat per sempre més, junt a la seva companya d’escó (que reia de manera ostensible), amb aquesta infàmia oiosa. Families del socialistes morts per ETA, i d’altres víctimes, han indicat la seva oposició a que s’utilitzin els rostres dels seus pares, esposos, germans, amics, per fer la excrecència purulenta que va fer Tellado en el Congrés dels Diputats. Una de les filles d’Ernest Lluch ho digué amb tota claredat: prou d’utilitzar les víctimes políticament.
Tot plegat denota la deriva dels conservadors. Incapaços d’oferir un programa de govern raonable, es mouen a cop d’improvisacions, des de decisions judicials. Sense aportar res de res. Absolutament res. De manera que les peticions de dimissió que ha fet Feijó les hauria d’aplicar a casa seva. Una casa, per cert, incapacitada per parlar amb els representants d’aquesta Espanya plural que ells, farisèicament, diuen defensar.