En aquest final d’estiu que acabem d’acomiadar va tenir lloc a un indret del Pla de Mallorca, a la Part Forana, un sopar d’homenatge i de germanor política on es va debatre l’indubtable i efectiva unitat natural dels Països Catalans. El va organitzar l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i hi foren convidats els presidents emèrits del País Valencià, del Principat de Catalunya i de les Illes Balears, honorables Josep Lluís Albinyana, Quim Torra i Cristòfol Soler respectivament.
Va ser alguna cosa més que una simple celebració. Va ser, per sobre de tot, una reivindicació històrica. Aquests tres territoris comparteixen la mateixa èpica, la mateixa llengua i la mateixa cultura. És de tota veritat i equanimitat que vulguin ser reconeguts com el que són per dret i legitimitat. Durant més de tres segles, primer Castella i després l’Estat espanyol, ens han mantingut separats i dividits de manera artificial. Es tracta d’una injustícia que necessita esmena i reparació. Però tant una cosa com l’altra les podem esperar d’asseguts. Espanya, per les raons irracionals de sempre, pot i vol que els catalans siguem espanyols a la força, de la mateixa manera que jo vaig ser soldat espanyol de manera forçada. Ben igual. Per què? Per què els castellans espanyolitzats volen i poden que nosaltres siguem espanyols com ells? Segurament es deu a l’enigmàtica manera de ser dels éssers humans, a la misteriosa i infausta condició humana. Però aquesta misteriosa i infausta condició humana també permet que lluitem contra les injustícies que ella mateixa genera. Un altre misteri natural i una altra adversitat intrínseca. Si podem lluitar contra les condicions naturals de la nostra espècie, més ho podem fer contra els artificis morals i polítics que nosaltres mateixos perpetrem. No ho fem perquè la nostra indolència és superior als nostres anhels de felicitat personal i de benestar col·lectiu.
Políticament, ara mateix i des de fa segles, només tenim un enemic acèrrim que no ens permet ser qui som: Espanya, un ens absurd actualment tan presumptament poderós, hostil i corrupte com ho pot ser ningú més que aquest miserable Estat espanyol. Aquest és l’únic monstre que en matèria política, cultural, lingüística, social i econòmica, és a dir, artificial, ens cal combatre amb tot l’armament pacífic de que disposem.