És possible que Manuel Marchena, el president del Tribuna Suprem espanyol, sigui una bona persona, com ho és gairebé tothom, però al meu parer i al de la gran majoria d’homes i dones del meu entorn familiar, polític i social, no és un bon jutge. Possiblement, per ser un bon jutge s’ha de ser sant Pere o Déu Nostre Senyor. Ara mateix, Manuel Marchena es nega a aplicar la llei de manera implícita tal com ho prescriu i ho exigeix la pròpia llei. M’estic referint, en aquest cas concret, a la llei de l’Amnistia. Això fa que Carles Puigdemont i altres polítics catalans propers al procés d’alliberament del poble de Catalunya no puguin tornar a casa després d’un llarg període de set anys d’exili per motius del tot incomprensibles. D’aquesta manera resten condemnats a no poder-se reunir amb les seves amistats ni amb la seva família, havent de viure allunyats del seu país, dels seus fills i de la societat on varen néixer i créixer. Se’ls ha desterrat a viure privats dels seus drets com a éssers humans. Fins i tot, miri’s com es miri, se’ls ha retinguts. Això constitueix una veritable i bel·ligerant injustícia, o a mi m’ho sembla.
En aquest sentit, i recolzant-me en el meu personal sentit comú, Manuel Marchena ha actuat amb mala voluntat. Ho ha fet feixisticament. No vol aplicar una llei que es troba en completa vigència, i aquesta decisió arbitrària, acompanyada de la seva conseqüent acció punitiva, constitueix un greu acte de desobediència civil, política i democràtica. Potser que Marchena sigui un excel·lent espòs i pare de família, fins i tot un bon amic dels seus amics, però està incomplint el seu deure sagrat d’aplicar una llei aprovada per el poble en tots els sentits. Està desobeint la voluntat popular expressada pública i democràticament. La seva actuació és d’una gravetat incalculable. Segurament no n’és conscient: d’altra manera no s’explica.
I els seus superiors, si és que en té i els reconeix, com el president del Gobierno, la presidenta del Congreso de Diputados i el mateix Rei, callen i, per tant, atorguen. Tots plegats són, a més de més adjectius, uns irresponsables que freguen la conducta criminal.