El moment polític, obert, permet tractar una qüestió central per a l’autogovern, per al nostre benestar, el finançament. Però el Govern, cegat per l’anticatalanisme, en comptes d’aprofitar l’ocasió, contribueix a sabotejar-la. El conseller d’Hisenda diu que no defensarà el concert econòmic per a les Illes Balears, un model vigent, just, d’èxit, «perquè som espanyols». Deu trobar que els bascos no ho són. Afirma que, generalitzar el sistema, destruiria l’Estat. Vol dir que EEUU és un Estat fallit? Els models s’assemblen. Hi ha molt en joc, econòmicament, políticament, i, a nosaltres, prendre partit per la pruïja d’anar contra els catalans, ens és terriblement perjudicial.
Un obsessiu anticatalanisme, sempitern aliat de la castellanització, contamina també la tria de fites identitàries. Resulta entranyable veure la nostra dreta celebrant que fórem un «Estat» «independent» i lo bé que ens anava. No som gaire escrupulós amb les habituals llicències històriques en els relats fundacionals, però, en aquest cas, la tergiversació és deshonesta; amaga, renega, del sentiment de pertinença dels habitants d’aquell Regne. Com reneguen del 31 de desembre, tot i que ho seguiran celebrant, sempre que quedi reduït a un abast local, com si el regne que establí el Rei en Jaume (el que heretà Jaume II) fos el municipi actual de Palma. O el de Calvià, que celebra el Desembarc. En temps del Rei Sanç se celebrava la festa de l’Estendard; l’11 de setembre, no sabien què era.
O es destinen doblers de tots els mallorquins a impugnar la llei d’amnistia per desbaratar la reconducció a la política de la repressió anti-independentista. Per què ens hem d’obcecar en voler els líders catalans, democràtics, indubtablement pacífics, a la presó, a l’exili, arruinats? Què ens aporta un patriotisme espanyol que, en comptes de basar-se en el benestar i la llibertat de les persones i els pobles, es deleix per l’extensió (i l’explotació) de territoris. Que plora la «pèrdua» de les colònies, o perquè, en el mapa polític de la Península, s’hi retalla la silueta de Portugal. Mentrestant, Mèxic exigeix disculpes i Portugal està encantat de ser, no un regne medieval, una república europea.