El pensament modern fa temps que es desmarcà dels ideals de l’edat Mitjana, però no podem de deixar de tenir-los presents. Només fa dies sentíem campanes que arribaven des de Perpinyà i es rompia el consens sobre la Diada de Mallorca, amb la qual cosa hem sentit una música que no generava consensos sobre la nostra identitat actual. Vivim agermanats amb el passat, el temps ens ha proporcionat germans, però no sempre aconseguim formar una família. Si més no, constituïm una família que no comparteix el mateix relat sobre el passat.
Tanmateix i al marge dels punts de vista, el passat és viu i nodreix el present. Francesc d’Assís no deixa de ser un referent, tot i ser un personatge amb 800 anys d’història. Fins i tot podríem coincidir amb anticlericals, ateus i agnòstics com Ernest Renan o Vicent Blasco Ibáñez que Francesc és un dels personatges que més ha contribuït a generar valors positius a la humanitat. El jove filòsof, Markus Gabriel, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Bonn manifestava fa uns dies que «el motor de la història és l’amor i el bé». Aquesta tesi ratifica l’ideal franciscà de pau i bé, una manera ben pràctica i senzilla de plantar cara a la vida i una forma ben apropiada per socialitzar. No he llegit encara Gabriel, però l’he tingut molt present aquest passat dimarts dia 17, en la celebració que la família franciscana de Mallorca ha fet del 800 aniversari de les Nafres de Sant Francesc.
Quina manera més realista de fer memòria del passat i de recuperar allò d’essencial que ens aporta l’ahir! Una litúrgia no gens nostàlgica, fonamentada en la diversitat de maneres d’encarnar avui l’esperit de Francesc d’Assís, tot fent de la varietat una riquesa i un sagrament ben actual i ben simbòlic per a tots aquells que aspiren a generar horitzons de vida regenerats, sense renunciar a viure en el fang del present. La humanitat de Jesús i de Francesc tenen punts de convergència i de similitud, fins i tot per aquells que no creuen. Jesús de Natzaret i Francesc d’Assís estan associats a tots els crucificats de la història, i el seu missatge, com la Bíblia, malauradament ha servit per justificar atrocitats, però sobretot ha impulsat milions de bones pràctiques. En tornar a casa, de l’acte franciscà, vaig cercar Cuando los anarquistas citaban la Biblia (2014), fins ara entre els llibres que estaven en llista d’espera i he entès encara millor tots aquells que, sense creure, un dia van apostar per posar en valor la figura de Francesc d’Assís. Ernest Renan afirmava que sant Francesc era la prova de que el cristianisme ha succeït almenys una vegada en la història.