Sempre m’he rebel·lat davant la simple afirmació: «tots els polítics són iguals i tots els partits són iguals». També ho he fet amb expressions similars com: «totes les dones, homes, periodistes, funcionaris, empresaris... són iguals».
Els arguments simples, malgrat que siguin eslògans fàcils i alimentin el fetge i l’estómac en moments de ràbia i frustració, no poden ser la resposta encertada, mai. Una resposta pensada, raonada, discutida, reflexiva és sempre la millor opció, la que més punts de vista incorpora, la que més maneres de pensar respecta, la que més opcions valora, i per tant la que més justícia social finalment atorga. Per als totalitarismes, els jueus simplement eren races inferiors que només pensaven a destruir als alemanys de bon de veres. També es considerava una veritat simple i absoluta l’existència d’una lluita de classes i els capitalistes havien de conspirar, tant sí com no, contra el socialisme.
Al Consell de Mallorca, ja fa un any que el president Galmés abandera i justifica un govern de pacte amb Vox. I al plenari de cada mes, les propostes que la dreta hi porta per discutir i (en teoria) millorar la vida dels mallorquins i les mallorquines, són fórmules simples.
Per al govern d’en Galmés, és una veritat simple que si fa més calor és perquè estem a l’estiu, mentrestant, encara neguen els efectes del canvi climàtic i així no han de prendre cap mesura. D’aquesta manera es reconfirma la cadira del conseller Bestard, negacionista del canvi climàtic, incapaç d’argumentar un discurs amb frases coordinades i responsable màxim de la protecció del medi ambient a Mallorca, per obra i gràcia del president Galmés.
Per al govern d’en Galmés, és una veritat simple que des de que ells governen ja no hi ha embossos, ara només hi ha retencions, i així no han de justificar les mentides amb les quals varen accedir al poder, jurant i perjurant que acabarien amb els embossos a Mallorca.
Per al govern d’en Galmés, és una veritat simple que si prometen 2.500 inspeccions al lloguer vacacional il·legal durant l’estiu, com que ja han venut el titular, no cal que passin comptes després de si la vintena d’inspectors/es que tenen a Turisme, durant 60 dies de juliol i agost han realitzat o no 41,6 inspeccions al dia (dissabtes, diumenges i festius inclosos) anunciades.
Per al govern d’en Galmés, és una veritat simple que si davant qualsevol iniciativa que pot afavorir al comerç de proximitat, al producte local, o al sector agrari de Mallorca, la consellera responsable de Vox se’n declara sempre sense competències (les que té li sobren i les que hauria de reclamar no les vol), ja queda dispensada de la seva obligació de treballar i el pacte PP Vox sobreviu 30 dies més.
Per al govern d’en Galmés, és una veritat simple que si un home mata a la que és, o ha estat, la seva parella, és un homicidi o un assassinat, però no és violència masclista, no la maten perquè la consideraven seva, no la maten per ser dona... simplement, per tant, ja no cal parlar de violència de gènere i punt, ja no cal educar en aquest sentit i ja no cal donar visibilitat a aquesta xacra.
Per al govern d’en Galmés, és una veritat simple que Mallorca és insegura i que això és culpa dels immigrants. Així, tant en discursos parlats com escrits, els consellers i conselleres de la bancada del govern vinculen les paraules seguretat ciutadana, delinqüència, inclús a vegades acte terrorista, a la paraula immigrant. Aquest fet, repetit una vegada i una altra es converteix en una simple veritat.
Doncs bé, els socialistes de Mallorca hem oferit un pacte al president Galmés per tal que trenqui el seu idil·li amb la ultradreta, però no el vol, se sent còmode blanquejant-la dia rere dia, són «un solo cuerpo», tal com asseverà ell mateix.
Tractem per tots els mitjans d’actuar com a fre, com a mur de contenció davant el que considerem una involució en els drets més elementals, un intent constant d’injectar missatges d’odi en les institucions, odi cap als migrants, odi cap a les dones que volen decidir amb llibertat sobre el seu cos, odi cap a qui s’atreveixi a parlar de violència cap a les dones, en lloc de violència i punt, odi cap a qui s’atreveixi a mostrar amb orgull una bandera LGTBI reivindicant la lluita per la normalitat, odi cap a aquells que s’atreveixin a reivindicar el dret de les persones represaliades i/o assassinades durant el franquisme, fora del marc de la guerra... Recordem que el Codi Penal alemany, per exemple, no només castiga la propaganda i l’exhibició de simbologia nazi, sinó també a aquells que neguen l’Holocaust.
Aquests missatges simples del govern d’en Galmés són injusts, són incerts i devaluen el nostre nivell democràtic com a societat. No es poden donar aquestes receptes simples a problemes tan complicats, és una manca de respecte cap a les víctimes i cap a la ciutadania en general, és una falta de responsabilitat absoluta dels governants que han de governar per tots i totes, sense demagògia, sense injustícia, amb honorabilitat, honestedat i justícia.
I com que no tots els polítics ni partits som iguals, els socialistes continuarem estenent la nostra mà per canviar el rumb d’aquest govern amb la ultradreta, encara denunciarem aquestes estratègies, continuarem vigilant i marcant la línia per tal que aquests discursos no arribin a les institucions, i si hi arriben, no es quedin sense rèplica. Sabem que la rèplica no serà simple ni senzilla, però serà la resposta més justa, més necessària i més digna que es pugui donar per a la nostra terra i els i les qui l’habiten.