Heus ací Mallorca, contrada d’un poble obert al món, per bé que gelós de ca nostra i de lo nostro. Certament, tot mallorquí i mallorquina sent un deixò pel pit quan pensa en Mallorca i sap, com diuen els versos de Maria Sabater, que no hi ha al món més que Sa Roca.
Se’m dirà tremendista, potser, però per no perdre hem perdut. Així que ara, en aquests temps que corren mancats de valors i exempts de compromís, cal desfer-se de la nova inquisició woke que pretén cancel·lar tot allò que ens defineix com a societat sota l’altar de la postmodernitat i recordar bé què significa ser mallorquí, per tal de revestir-se curosament l’ànima amb un poble immesurable, de gran personalitat i marcada identitat, nascut de la llavor dels somnis d’un jove i valent rei que, en paraules del conseller Rafel Bosch, volia eixir un regne dins la mar.
Ningú fou tan conscient de la necessitat de recuperar l’orgull mallorquí que el president Galmés. Ni trobà més certesa en fer de la Diada de Mallorca un clam a la nostra essència illenca. Ni s’acoquinà menys enfront de l’ofensiva d’alguns per si pogueren blasmar tan important fita. Si l’oposició no veu la necessitat de construir poble, si no poden sumar-se als actes de manera constructiva, fóra millor que deixessin les anodines disputes per mor d’una festa de goig i germanor.
Aquests dies celebram la mallorquinitat! El Consell de Mallorca ha preparat més d’un centenar d’actes programats al llarg de nou dies i per diferents indrets de tota l’illa. Actes oberts a tothom: a famílies, a adults i, sobretot, a infants. La fira d’artesania, la diada esportiva, diferents conferències, visites guiades, concerts i espectacles en són una bona mostra. I destaquen, a nivell institucional, els Premis Honors i Distincions del Consell de Mallorca al Teatre Principal de Palma i el protagonisme de la bandera de Mallorca, presidint la fita en el seu quarantè aniversari.
Unes jornades mirant el present i al futur sempre de la mà de la nostra història. Perquè, com bé ens recordava Guy de Forestier, som un poble on les tradicions no són només passat sinó una força viva que modela el present.
És ben singular que, en aquesta terra nostra, les coses s’hagin deteriorat fins aquí. Com aquell que fou trobat allunyat, si l’essència d’aquest poble ens colpeja el cor -on no hauria d’estar retinguda- retornem doncs i alcem el cap com mai fins ara. Proclamem visca Mallorca, terra estimada i visca la Diada del 12 de setembre i celebrem-la amb il·lusió, per inspirar així els quatre vents i reeixir aquest poble dels seus fonaments.
Perquè aquí som així. I diguem més encara; és aquesta la nostra noble herència i aquest el millor dels llegats que podríem deixar. Per això n’hem d’estar orgullosos de compartir allò que mos deixona per dedins quan xerram de Mallorca, aquell no-sé què... que jo-què-sé, que mos uneix a tots i fa de viure una festa.