Un dels llibres que més m’agraden d’en Guillem Frontera és Bombolles de sabó, un recull de notes, apunts, observacions, reflexions, facècies i aforismes que Ensiola va publicar el 2006. Frontera va explicar que l’havia fet una mica a la babalà, recopilant notes i textos que havia anat escrivint aquí i allà en paperets. Jo aleshores era jove i aquell mètode em va fer un efecte estrany, però, és clar, a mesura que vas posant anys, i que per raons tant professionals com vitals incorpores cada vegada més l’escriptura en la teva vida, això de tenir material escampat i dispers una mica arreu és el més habitual, gairebé l’inevitable. L’altre dia remenava arxius i carpetes del meu ordinador i vaig trobar un grapat de notes que ni recordava haver escrit. Aquesta sobre la dedicació a la literatura, per exemple: A moments, sobretot quan ets jove i comences en l’ofici, el que has de fer no és tant escriure com simplement teclejar, no pretendre crear llenguatge sinó conformar-te amb embrutar paper, adoptar l’hàbit d’embrutar paper. També en vaig trobar una de caire més ètic, que vaig entendre sense recordar en qui pensava quan la vaig escriure: Hi ha gent que vol ser tan bona persona sempre, que vol demostrar en tota ocasió que és tan bona persona, que no deixen de cometre maldats per tot allà on van. També n’he trobada una sobre política espanyola, un dels meus temes (ehem, ehem) predilectes: La dreta espanyola sap destruir, l’esquerra espanyola sap assimilar –que és una forma subtil de destrucció. No hi falten, entre les troballes més o menys curioses fetes en carpetes que no sabia ni que les tenia, reflexions (amb perdó) més generals, com ara aquesta: La pitjor defensa de la democràcia que es pot fer és la que es parapeta en l’orgull cínic i merdós de reivindicar-se com el mal menor, com si el mal menor no fos una forma de mal, i com si a la llarga no legitimàs el mal major i fins i tot li permetés d’anar ampliant a poc a poc el territori que domina; si el mal menor avui és renunciar a la plena llibertat i conformar-se amb la falsa seguretat d’un poc d’autoritarisme, què impedeix que el mal menor d’aquí a uns anys no sigui defensar un poc d’autoritarisme per impedir un autoritarisme molt més sever, i etc, etc? Només són notes, retalls, apunts, frases... Quasi res. I també han resultat ser la matèria primera, més o menys desordenada, d’un articlet.
Fragments, retalls, notes
Pere Antoni Pons | Palma |