Els indicadors de vulnerabilitat venen relacionats amb la majoria d’aspectes analitzats dins de l’Observatori de les Transicions, des del nombre de turistes que ens visiten fins l’accés a l’habitatge, passant per la qualitat de la feina o la gestió dels recursos naturals.
Es pot constatar una certa estabilització de les dades de pobresa analitzades. Si bé és cert que el percentatge de població en situació de pobresa severa (persones en llars amb ingressos inferiors al 40 % de la mediana) ha disminuït el darrer any, del 9,2 al 8,4 %, encara es troba per sobre els registres de 2019. La pensió mitjana de jubilació a les Illes encara se situa als voltants del 90 % de l’estatal i haguem de parlar d’un 16,6 % de pensionistes en pobresa severa. Per tant, s’ha enfocar l’estacionalitat, la parcialitat no desitjada i els salaris baixos.
Pel que fa a les llars amb menors, aquestes tenen una probabilitat més elevada de trobar-se en situacions d’empobriment, sobretot quan parlam de llars monoparentals. Tot i la tendència a la baixa observada des de 2019, la taxa de pobresa d’aquestes famílies es troba sis punts per sobre la resta.
En l’atenció a la dependència podem intuir que la tendència és un mica millor, tot i que encara queda molt de camí a recórrer per assolir els objectius d’atendre al 100 % de sol·licitants en el termini més curt possible, incrementar les prestacions i, sobretot, garantir que les persones que així ho desitgin puguin veure cobertes les seves necessitats a ca seva o en els seu entorn familiar, tot plegat perquè la dependència no esdevingui un factor de vulnerabilitat.
En relació a l’abandonament escolar prematur (joves de 18 a 24 anys que no segueixen uns estudis reglats i que no han assolit cap titulació acadèmica per sobre l’ESO), les illes continuen presentant un dels percentatges més elevats de l’estat espanyol i, a més, els seus increments i disminucions estan fortament lligats als cicles econòmics (baixen quan hi ha escassetat de feina i pugen quan el mercat laboral es recupera). Actualment l’indicador és millor que l’any 2019 però pitjor que l’any passat, i se situa en un 19,1 %.
Per acabar amb els indicadors de vulnerabilitat, vull fer referència a la desigualtat, la diferència entre les persones més riques i les més pobres. L’indicador 80/20 s’ha situat en els darrers anys en el 5, el que significa que el 20 % de les persones dels decils més elevats de renda tenen uns ingressos cinc vegades superiors a les que estan entre els 20 % més pobres. A més, vull destacar una obvietat que sovint s’oblida: els efectes de les crisis són molt més profunds entre les rendes més baixes, que a més en surten d’una manera molt més lenta i precària.
Fruit d’aquesta interdependència d’indicadors a la que em referia abans, podem assegurar que la vulnerabilitat és multifactorial i que, per tant, les polítiques per reduir-la han de ser alhora transversals (reforma fiscal, garantia d’ingressos…) i focalitzades (atenció domiciliària, lluita contra l’abandonament escolar…). I des d’EAPN i des del Fòrum seguirem treballant perquè s’implementin de la manera més ràpida i eficient possible.
(*) Aquest article està englobat dins l’Observatori de les Transicions del Fòrum de la Societat Civil, que analitza les transicions ambiental, econòmica i social de la societat mallorquina a través de l’evolució de diferents indicadors per determinar si avançam cap a un model sostenible.