El bisbe de Mallorca Joan Hervàs (1947-1955) i les elits clericals prengueren consciència de la rellevància que adquiria el turisme, ja abans del primer boom. Des de Mallorca s’elaboraren unes propostes pastorals pioneres, per bé que avui ens semblin que naixien fora de temps. En realitat allò que inquietava eren les conseqüències morals que se derivaven del turisme. Per evitar contagis i amb finalitat preservativa es creà el Club Playas (1953). Les autoritats eclesiàstiques mallorquines, liderades per Hervàs i el seu seguici, consideraven Mallorca com un enclavament catòlic amb unes pràctiques religioses i un grau de compromís ètic exemplar. El turista apareixia com un invasor que podia alterar els bons costums i l’ordre establert. L’immigrant que arribava a l’illa era considerat com un element necessari i les bones famílies illenques no gosaven plantejar-se cap mena de dubte sobre la validesa del model tradicional catòlic.
Per ventura no ens hem adonat encara que a l’interior d’aquella Església ja se sentien veus crítiques i es donaven evidències de que la realitat era una altra de ben diferent. Veus que, en molts casos, l’Església mallorquina mai no ha valorat explícitament ni ha considerat amb pes suficient com per ser estudiades en profunditat. «Ni puritana, ni catòlica, ni creient», podria ser el títol de la història, seguint la línia de Nicolás Sesma. Alguns joves crítics intuïren alguna cosa, però amb el temps s’ha vist que reproduïren els mateixos plantejaments clericals. Alguns predicadors populars incidien que la moralitat havia empitjorat durant la postguerra. Els sectors populars catòlics socialitzats en la primera Acció Catòlica especialitzada ja devers 1946 es mostraven crítics amb el sistema eclesiàstic.
Ara, setanta anys després, el turisme continua desafiant la societat insular, però amb novetats rellevants, també en allò que afecta el comportament social de la ciutadania. La caiguda de la pràctica religiosa és absoluta entre els mallorquins i només turistes i immigrants segueixen. Els pobles més religiosos d’aquella societat nacional catòlica s’han desvinculat del culte. Els estudis sociològics sobre la pràctica religiosa a Mallorca són contundents. Però no ens hauríem d’equivocar una vegada més. Ni l’oferta religiosa ni les estadístiques de compliment no ho expliquen tot. A Mallorca, la identitat cultural cristiana, l’ètica basada en valors evangèlics, el compromís amb les causes que combaten el desafiaments del planeta responen avui a una espiritualitat lliure, en molts casos evangèlica, emancipada de les cadenes i les paranoies institucionals.