Observats des d'altra galàxia, els costums i comportaments dels humans resulten molt estranys. Diuen que el vestit no fa el monjo. Si ens posau al Rei i a jo un al costat de l'altre sense vestit, podreu comprovar que excepte qualque petit detall, ell és més alt i té la titola més llarga. Mentre a mi la panxa em sobresurt un pam, la resta dels nostres cossos no es diferencien pràcticament en res; i si agafam un parell d'homes i fem grup, qualcú que no ens coneix, no sabria diferenciar, qui és el Rei, el jutge o el llanterner. Però al moment de vestir-nos, el Rei s'umpl el pit de medalles, com si fos un heroi d'antany de mil batalles guanyades, i jo no tenc ni una per penjar-me, no m'han regalat cap. Quins grans mèrits o proeses haurà fet perquè li donin tantes?
Atrets per la brillantor daurada de les medalles, tothom va a fer-li cas a ell, deixant-me a mi de costat, com si no existís. Els polítics li demanen audiència per contar-li penes i èxits. Els rep al Palau de l'Almudaina. Van passant fent grans reverències, a qualcun l'espatlla se'l ressent. Le Senne li explica els efectes de la seva enrabiada amb la foto d'Aurora Picornell, dient que hi havia estat accidental; les imatges, sembla, no diuen el mateix, el que si no fou accidental, va ser llançar amb menyspreu la foto a terra. En acabar les visites gaudirà de les excel·lències del Palau de Marivent.
-Leti, estimada, estic esgotat, no fan més que explicar-me els seus problemes, és tot un paripé, com si no sabessin que jo no puc arreglar res, per això hi ha el Parlament, altres institucions i ells mateixos, jo només som una figura representativa.
-Tranquil, rei meu, ara descansa, diré que et facin un massatge shiatsu. I ningú t'ha dit res de l'errada del títol de ‘Reial' atorgat a la fictícia Acadèmia de sa Llengo Baléà?
-No, reina meva, no han tengut el valor de dir-me res, aquí els polítics són molt resignats, no són tan valents i contestataris com a Catalunya o el País Basc.
-Jo crec, rei meu, que com a mínim, cada any els hauries de donar les gràcies als mallorquins per deixar-nos utilitzar aquest meravellós palau, que és seu, i deixar-les que ho puguin visitar.
-Tens raó, la veritat és que Saridakis, el propietari del palau, ho va donar per gaudir-ne el poble mallorquí, no per a nosaltres.