Jo no sé què diu l'escriptura de propietat de l'Estat espanyol i del món sobre el seus amos. No conec oficialment qui és l'amo ni els amos d'Espanya, però sí alguns dels seus representants. Vist el que veig i he vist tota la vida, sembla que per ser amo d'Espanya és suficient que un ho digui. En nom d'Espanya qualsevol pot manar a un altre sempre que l'altre obeeixi. Així ha estat fins ara. Ja me n'he cansat fa estona d'aquesta política de cara-dures i poca-vergonyes. Els que delinqueixen en nom d'una entelèquia patriòtica ningú no els hauria d'obeir. Als delinqüents no se'ls ha d'obeir, se'ls ha de desqualificar. Tot home que s'erigeixi en amo d'un altre home és una bèstia inhumana. Tots els governants espanyols que he conegut durant els meus anys de vida m'han fet la vida impossible, han estat bèsties inhumanes. Des de Franco a Pedro Sánchez, passant per Felipe González, J. M. Aznar, Mariano Rajoy i la resta. Per què? Governar a Espanya consisteix en això: en ser amos, en ser dictadors, en ser inhumans? Encara que sigui així, i hagi estat així, no m'ho acabo de creure. Algun misteri insoluble existeix dins el cervell dels homes que ens fa actuar com no som en realitat.
Hem conegut les grans massacres dels segle XX i ara coneixem i vivim les del segle XXI. Tot plegat no té explicació humana. Si la té divina, ja és ben hora que algú la doni a conèixer. El papa Francesc i els papes anteriors a ell? Ningú ho fa ni ho ha fet. Només el primer de tots ells, el que torturaren i penjaren d'una creu perquè no va voler callar ni rectificar. D'aleshores ençà, ningú més. Tot el contrari, tothom respira odi pels ulls, orelles i queixals. Sorprèn que tinguem encara forces i paciència per aguantar totes aquestes agressions barrejades amb viatges turístics de plaer, convencions de líders polítics mundials asseguts en una taula farcida de viandes putrefactes i de vins cloroformitzadors.
A les portes d'unes eleccions europees, suposadament les més civilitzades del planeta, no s'entreveu el més mínim canvi en el camí de la nostra humanització. Tots som còmplices actius dels nostres amos repugnants.