En un article publicat al diari La Almudaina de Palma, el 25 de març de 1920, signat per Alanís, pseudònim de Miquel Ferrà i Juan, un home d'ideologia centrista i realment compromès amb l'autogovern i la identitat de Mallorca, afirmava que: «regionalista es otra palara, más vaga si cabe que liberal y que por todos puede aceptarse igualmente sin aceptar en realidad ningún contenido. Cada cual la llena con una idea o mero sentimiento personal que todos comulgarán mientras no los explique».
Un segle després, és possible que molts dels nostres conciutadans tenguin una idea semblant dels partits que al llarg del temps han pretès ocupar aquest espai. La indefinició i la reivindicació d'un eteri «lo nostro», que no s'acaba de concretar mai per por a ser acusats de catalanistes, transforma aquest espai en una mena de marca blanca de no se sap ben bé de què. Una frontissa que bascula a la dreta o a l'esquerra segons les circumstàncies polítiques del moment.
La gestió institucional ordinària del dia a dia i les capacitats personals dels seus referents locals supleixen la visió d'un tot que no es percep amb claredat com un projecte gaire diferent dels postulats que puguin representar un PP o un PSOE en versió autòctona, o una mena de Coalició Canària d'ideologia neutra, en el millor dels casos.
Tot i tenir un projecte moderat i consistent en aquestes darreres eleccions locals i autonòmiques, l'espai que agrupa regionalistes i nacionalistes de centre ha estat ignorat i castigat. La polarització ideològica s'ha imposat i les alternatives que han volgut agradar a tothom i fiar-ho tot al prestigi personal dels seus candidats han tengut un recorregut limitat. La política vol definició i confrontació ideològica, encara que això tengui els seus costos i no sigui assumible per tothom. Un partit ha de saber quin és el seu espai: tant en l'eix dreta-esquerra, com en l'eix de l'autogovern i la identitat nacional. No reafirmar-se allà on un és genuí i emular el discurs de les forces estatals de referència, tard o d'hora, et fa innecessari. Les propostes poden ser àmplies i plurals, moderades o contundents, però han de ser coherents amb la ideologia sentimental que es pretén representar, liderar i fer créixer.