Ja fa més de 15 anys que vaig escriure, recopilar i seleccionar unes quantes dotzenes d'aforismes sobre futbol i política basats en fets reals coneguts per tothom. La popularitat de Cristiano Ronaldo i de Leo Messi va fer que limités la meva creativitat literària en aquest camp al voltant d'aquests dos jugadors, encara que preferentment en Messi i en el Futbol Club Barcelona. Amb el títol de Barçaforismes, l'editorial Acontravent de Quim Torra, quan ningú no coneixia aquest senyor i molt menys ningú sabia que uns anys després arribaria a ser president de la Generalitat de Catalunya, el vaig publicar l'any 2010. Tot plegat va ser el resultat d'un projecte dut a terme per Xevi Planes, periodista cultural de la revista Presència. Me'l va prologar Daniel Gamper, besnet de Joan Gamper, el fundador del Barça a finals del segle XIX.
Bé, dic el que dic, perquè aquell recull d'aforismes posava de relleu les històriques injustícies que el club blaugrana ha patit de la Federació Espanyola de Futbol, sempre en favor del Real Madrid. Passa, i sempre ha passat el mateix, en el terreny de la política. Catalunya, i per extensió tots els països catalanoparlants, hem estat maltractats per l'Estat espanyol. Ara mateix, uns quants jutges ens estan tractant de terroristes pel simple fet d'estimar la nostra llibertat i la nostra dignitat, la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre territori, i d'estimar-nos sobretot a nosaltres mateixos més que al Real Madrid Déu Nostre Senyor CFP (Club de Futbol Patrio). A més, no es tallen ni un alè. Ho fan amb el ‘a por ellos' de sempre, amb el ‘a pecho descubierto', ‘al enemigo ni agua' i, off course, prescindit ja per complet de l'hipòcrita «sin que se note el cuidado». Han perdut la poca vergonya que els quedava. Fins i tot els fiscals del VAR, que també és de la seva exclusiva propietat patriarcal, els dona grollerament la raó. Així com hi ha una policia patriòtica espanyola, també hi ha un fútbol patrio espanyol.
No tenim res a fer contra tant d'odi inveterat i tanta crassa ignorància i dolenteria. Ja fa massa temps que vessa el tassó. Espanya és el país més forassenyat i surrealista de la Via Làctia. Això fa por! Això causa terror!