La inhabilitat de desconnectar el cap és una cosa que sempre m’acompanya. Com l’ansietat. Potser és el mateix. I bé, com que les misèries compartides són menys misèria, en faig broma. Tot i que sigui incòmode. La vida, en si, és incòmoda. De res serveix que diguem que estam a tope amb la protecció de la salut mental si no hi ha una anàlisi darrere del que ens provoca el malestar. A mi, la incomoditat me la genera les conseqüències de viure a un món turbocapitalista i patriarcal que ho rebenta tot, especialment les persones. I a aquestes altures, millor riure que plorar. És per això que dins el meu cap no és just que el meu malestar mental, condicionat a un sistema devorador i realment brutal, me’l mengi sola: per això faig broma, perquè la incomoditat d’un món que ens furta vida ha de ser compartida.
Lo más visto
Detenido por violar a una turista de 19 años en s’Illot mientras sus dos amigos miraban
El Seprona halla vertidos de escombros en siete inspecciones de fincas rústicas
«Nos quedamos sin alquiler en agosto, nos están echando de la Isla»
La plataforma ‘Menys Turisme, més vida’ propone «colapsar» el aeropuerto en protesta contra la masificación