Misèries i incomoditats

La inhabilitat de desconnectar el cap és una cosa que sempre m'acompanya. Com l'ansietat. Potser és el mateix. I bé, com que les misèries compartides són menys misèria, en faig broma. Tot i que sigui incòmode. La vida, en si, és incòmoda. De res serveix que diguem que estam a tope amb la protecció de la salut mental si no hi ha una anàlisi darrere del que ens provoca el malestar. A mi, la incomoditat me la genera les conseqüències de viure a un món turbocapitalista i patriarcal que ho rebenta tot, especialment les persones. I a aquestes altures, millor riure que plorar. És per això que dins el meu cap no és just que el meu malestar mental, condicionat a un sistema devorador i realment brutal, me'l mengi sola: per això faig broma, perquè la incomoditat d'un món que ens furta vida ha de ser compartida.