Entre els Pensaments de Pascal hi excel·leix ‘Différence entre l'esprit de géométrie et l'esprit de finesse'. Es tracta d'una obra del segle XVII convertit en un clàssic i d'interès en tot allò que afecta l'essència i la qualitat de la vida en general. Tot allò que transferim a la societat tant a títol personal, com professional i com a ciutadans, té un valor i una dimensió sobre la qual val la pena retornar-hi sovint. Cada cop més els individus manifesten una major insatisfacció en relació a la producció industrial i capitalista, fins i tot la producció científica, al servei de no se sap molt bé quins interessos. Com més sabem més ens adonam que no sabem, i més dificultats tenim per prendre mides a un món complexe. Les evidències permeten establir estadístiques i generar evidències que, representades, mostren imatges parcials de la situació en perspectiva global. En general, la tendència ens mostra camins sense horitzons i horitzons que encara no compten amb camins per arribar-hi. Pascal, i com ell tots aquells que han pensat l'esperit de la geometria, ens mostra una visió extensiva i àmplia, realista i informada, de tot allò que passava i passa. A sobre, ara, les xarxes socials, de pas, compleixen la missió d'ampliar-ho tot i de confondre les dimensions amb l'essència principal de tot plegat.
Els graus d'impacte, els objectius, les metes, la popularitat, el nombre de seguidors posen valor a la vida i a tot allò que feim, fins i tot a tot allò que imaginam com a fonamental de la vida. L'esprit de finesse ens convida a observar la realitat des d'una altra dimensió. Ho hem vist aquests dies amb els mots que es fan servir per parlar del turisme en una fira tan emblemàtica com Fitur. De què parlam? D'estadístiques o de qualitat, o de les dues coses al mateix temps? Però això mateix es pot fer extensiu a qualsevol realitat de la vida comunitària o individual. Hi ha rics molt superficials, i molts pobres amb una saviesa natural extraordinària. Molts que en nom del seny mostren un gran desequilibri, individus que en nom de l'ordre esdevenen promotors del desordre, i arrosseguen les masses a rebentar la convivència. Les estadístiques confirmen que massa gent no viu en bones condicions. I com pitjor va més confien en aquells que en el relat de la història apareixen com a capitans sense escrúpols ni tenen un mínim d'esperit de finesa en els seus dipòsits. Han passat gairebé quatre-cents anys des de que Pascal escrivia i ens transferí els seus pensaments, però en essència el sentit i la dinàmica de l'existència no ha canviat tant com tendim a imaginar.