Ara que el govern liberal-intervencionista madrileny s'endurà la Fórmula 1 a la capital de l'estat (reblant el seu credo: màxim intervencionisme trufat de discursets liberals), i un cop superada l'única preocupació dels organitzadors (com en tots aquests esdeveniments, des dels Mundials de ‘furbo' a la copa Amèrica: aconseguir els màxims avantatges fiscals, delícia que sempre obtenen), l'únic afer polític d'interès seria conèixer quina trajectòria ideològica ha normalitzat, i en el cas dels ciutadans sense cap remei, que l'organització d'un gran premi de Fórmula 1 depengui de l'administració pública. Clar, la cosa només té interès en els sistemes d'economia de mercat, perquè a la Xina o Corea del Nord, quan li peti al Kim Jong-un de torn, hom ja assumeix que aquestes afers depenen del caprici del gran líder de torn. I sí, coneixem de sobres l'argument dels beneficis econòmics que suposarà l'event» (sic) i bla-bla-bla, però ni els números són clars ni, sobretot, organitzar competicions de cotxets és funció de cap administració pública (en una economia que en diuen «de mercat»).
Tafanejant en els possibles consols, per proposar-los als lectors i (inevitablement) contribuents, que tanmateix haurem de pagar gran part d'aquesta competició perquè així ho ha decidit un govern liberal-intervencionista, i encara més si es manté la cursa a Montmeló, he recordat que Barcelona acollirà aviat, aquest abril, la convenció mundial de McDonald's, ni més ni manco, i per tant i durant quatre dies uns 14.000 delegats entre franquiciats, proveïdors i personal de l'empresa, tots obligadament entusiastes, no cal dir-ho. El líder mundial del menjar informal, com s'autoanomenen intentant silenciar els adjectius que els posa la gent que hi menja, reconeix així «la connectivitat, l'estil de vida mediterrani, l'allotjament, la diversitat d'ofertes d'oci i els espais únics» de la nostra capital, i poca broma si això ho diu el cap d'un grup que aplega més de 44.000 restaurants (aquest mot també se l'autoadjudiquen els «mcdos») arreu del món. No sé si són saraus comparables, però per algun lloc hem de començar la crítica abans que aquesta competició entre governs liberal-intervencionistes ens arruïni.