Avui de bon matí, he anat a esmorzar al bar de sempre. Ja fa dies que Espanya està rompuda, o almanco això és el que varen predir els senyors Feijóo i Abascal que passaria si Sánchez arribava a president. Al carrer, ni en el comportament del cambrer he observat res estrany. He mirat de reüll al meu voltant i els altres clients xerraven animats i reien, com si no els importes que Espanya estàs rompuda. Aquest ambient normal i distès m'ha deixat més tranquil i he esmorzat ben relaxat. El cuixot estava boníssim.
Des del dia setze ja tenim de bell nou president al Govern d'Espanya, aconseguit amb un cop d'estat incruent, segons Vox, però de moment tot continua igual, sembla no s'ha romput ni s'ha enfonsat res.
No entenc que l'amnistia, a Puigdemont i companyia, emprenyés tanta gent, fessin el que fessin perdonar és de bones persones. Trob que poc cristians ens han sortit aquests de Vox i del PP, per què l'apòstol Pere li va demanar al bon Jesús: -Senyor, quantes vegades he de perdonar a qualcú que peca contra mi? Set vegades? -No set vegades -respongué Jesús-, sinó setanta vegades set. I veig que els de Vox ni els del PP segueixen el consell, no es comporten com a bons al·lots i cristians.
He de confessar que Sánchez no m'agrada i en Feijóo molt menys, pel comportament de l'un i l'altre durant els debats, no em semblen seriosos. Na Yolanda Díaz, que és una dona molt intel·ligent i la sap llarga, serà la companya de viatge de Sánchez, personalment no combreg amb totes les seves propostes. Vull ressaltar que la nostra Francina, presidenta del Congrés, que s'ha perdut la festa del Dijous Bo, va estar molt bé. I en Rufián, d'Esquerra Republicana, molt preparat i fantàstic; usant sempre una sàtira enginyosa i documentada.
Si es romp Espanya i tots som més feliços i vivim millor, benvinguda sigui la ruptura; perquè el concepte nació és pura il·lusió, creat per l'interès d'uns reis i governants per a controlar els espais conquerits amb guerres i altres immoralitats, no amb la decisió democràtica de la gent que viu als indrets annexionats; ara sí que es podria demanar que vol el poble, però les pàtries s'han convertit en creença divina no modificable, dogma de fe intocable.