Renoi, que de pressa giren els mons, el digital i l'analògic. Fa quatre dies tothom celebrava, quin remei, l'acolliment de la generació dels nadius digitals i ara resulta que el personal està preocupat per la irrupció dels indigents mediàtics i a més sorgeix un nombrós moviment de mares i pares que s'exigeixen la prohibició dels mòbils als menors de 16 anys i demanen l'empar de la llei. Els desitjo sort en la tasca, gairebé impossible com totes les que pretenen posar fites en el món digital (algú ha dit que plantejar-s'ho significa que no acaben d'entendre com funciona aquest món), i segur que ja tenen darrere algun guru del coaching i la pedagogia de pa sucat amb oli que els anima a la prohibició repetint-los: «Ho aconseguiren perquè no sabien que era impossible». (Clar que el fastigós eslògan també serveix per als adolescents, que no pararan quiets davant la prohibició). Tothom ha d'educar els fills com cregui, és clar, amb les limitacions legals previstes (no hem d'educar els infants en el racisme, per exemple), a més de les que plouen del seny, tot i que la pluja no acaba d'afectar els antivacunes i gremis similars.
En canvi a Suïssa estan preocupats perquè acaben de descobrir que gairebé la meitat de la població són indigents mediàtics, persones tan desinformades que ignoren els fonaments i destrets fonamentals de l'actualitat, i en concret que els joves menors de 25 anys només consumeixen 7 minuts de notícies al dia, naturalment pel mòbil. Philippe Bach, redactor en cap de Le Courrier, explica que «els mitjans de comunicació arriben cada cop a menys persones» i que això suposa un problema dins dels sistemes democràtics perquè les persones desinformades o poc informades tendeixen a aïllar-se dels debats, i encara és més greu si això implica que «deixin de participar en les votacions polítiques, que juguen un paper molt important en la democràcia directa de Suïssa». Clar que això és a Suïssa, on els ciutadans voten uns quatre cops l'any, amb participacions del 70 % dels ciutadans informats i només del 30 % els indigents mediàtics, per decidir els grans temes de la política nacional, cantonal i municipal, i no allà on es vota poc i a molts encara els dol acceptar-ne els resultats.